Setmana Santa: meditació del Diumenge de Rams

Quan es van acostar a Jerusalem, cap a
Betfage i Bethany, a prop de la muntanya de les Oliveres,
Jesús va enviar dos dels seus deixebles i els va dir:
"Vés al poble que tens al davant i de seguida,
en entrar-hi, trobareu un poltre lligat, a la
que ningú encara no ha pujat. Deslligueu-lo i
porta’l aquí. I si algú et diu: “Per què ho fas?
això? ", responeu:" El Senyor ho necessita,
però el retornarà immediatament aquí »».
Van anar i van trobar un poltre lligat per una porta, a la façana
carretera, i el va deslligar. Alguns dels presents els van dir: «Per què deslligar
aquest poltre? I els van respondre tal com havia dit Jesús
ho van deixar anar. Van portar el poltre a Jesús i hi van tirar el seu propi
capes i va pujar-hi. Molts van estendre les seves capes al
carretera, altres en lloc de branques, tallades als camps. Els que van precedir
i els que van seguir van cridar: «Hosanna! Feliç el que entra
nom del Senyor! Feliç el Regne que ve del nostre pare David!
Hosanna al cel més alt! ».
De l’Evangeli de Marc
Ets estimat i ets estimat incondicionalment i totalment. L’amor
limitada i incompleta dels vostres pares, amics, professors, etc.
el vostre amor i la vostra família o comunitat és simplement un reflex
d’aquest amor il·limitat que ja us ha estat donat. És un reflex limitat d’un
amor il·limitat. És una realitat parcial que dóna visibilitat a alguna cosa que ha estat
donats de manera "imparcial". No sou absolutament el que és el món
et fa i vol que siguis. Vas ser creat per amor i t’ho van oferir
un amor incondicional. Això és qui ets: un estimat, un que té
m'encanta compartir.
La veu que Jesús va sentir immediatament després del seu bateig va ser
una declaració prodigiosa i increïble de Déu: “Tu ets el meu Fill
estimat, en qui estic molt satisfet ”(cf. Mt 3,17:XNUMX).
Aquesta veu va permetre a Jesús anar al món, viure en la veritat i
també patir. Sabia la veritat, la afirmava i sortia al món.
Molta gent va arruïnar la seva vida rebutjant-lo i ofenent-lo, escopint-lo
sobre ell i finalment matant-lo a la creu, però mai va perdre la veritat. Jesús
va viure la seva alegria i el seu dolor sota la benedicció del Pare. Mai no va perdre
és veritat. Déu l’estimava incondicionalment i ningú no el podia treure
aquest amor.