Com es manifesten els àngels?

Angelofania significa una manifestació sensible o aparença visible dels àngels. L’existència d’éssers sense cor, sense esperit, que la Sagrada Escriptura sol anomenar àngels, és una veritat de fe. Tant l'Escriptura com la Tradició en són testimonis clars. El Catecisme de l’Església Catòlica també s’ocupa dels números 328 - 335. Sant Agustí diu sobre els àngels: “La paraula Angelo designa l’ofici, no la natura. Si ens pregunta el nom d’aquesta naturalesa, respon que és esperit; si demaneu l’ofici, respongueu que és l’àngel: és esperit pel que és, mentre que pel que fa és un àngel ”(S. Agostino, Enarratio a Salmos, 102, 1,15). Els àngels, segons la Bíblia, són servents i missatgers de Déu: "Beneeix el Senyor, tots els seus àngels, poderosos executors dels seus ordres, disposats a la veu de la seva paraula. Beneïu el Senyor, tots vosaltres, els seus exèrcits, els seus ministres, que feu la seva voluntat "(Salm 3,20-22). Jesús diu que "sempre veuen la cara del Pare ... que és al cel" (Mt 18,10:XNUMX). ...
... Són criatures purament espirituals i tenen intel·ligència i voluntat: són criatures personals (vegeu Pius XII, Carta Encíclica Humani generis: Denz. - Schonm., 3891) i immortals (cf. Lc 20,36:10). Superen a la perfecció totes les criatures visibles, com ho demostra l’esplendor de la seva glòria (vegeu Dn. 9, 12-25,31). L’evangeli de Mateu diu: “Quan el Fill de l’home vindrà a la seva glòria amb tots els seus àngels ...” (Mt 1:16). Els àngels són "seus" en la mesura que van ser creats a través d'ell i a la vista d'ell: "Perquè a través d'ell es creen totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i invisibles: Trons, Dominacions. , Principats i Poders. Totes les coses es van crear a través d’ell i a la vista d’ell ”(Col 1,14:38,7). Ho són encara més perquè els va fer de missatgers del seu pla de salvació: "No tots els esperits encarreguen un ministeri enviat per servir als que han d’heretar la salvació?" (Heb 3,24:19) Des de la creació (vegeu Job 21,17) i al llarg de la història de la salvació, anuncien aquesta salvació i serveixen per al compliment del pla de salvació de Déu, que, per citar alguns exemples, tanquen el paradís terrenal (cf. Gen 22,11 , 7,53), protegir a Lot (vegeu Gen 23), salvar Hagar i el seu nadó (vegeu Gén. 20), agafar la mà d’Abraham (cf. Gen 23). La llei es comunica "de la mà dels àngels" (Fets 13). Guien el Poble de Déu (Ex 6,11, 24-6,6), anuncien els naixements (vegeu Jg 1) i les vocacions (vegeu Jg 19,5-1; Is 11.26) ajuden els profetes (cf. 1,6Ki 2,14) ). Finalment, és l’arcàngel Gabriel qui anuncia el naixement del Precursor i el del propi Jesucrist (cf. Lc 1, 20). de l’Encarnació a l’Ascensió, la vida de la paraula encarnada està envoltada de l’adoració i el servei dels àngels. Quan el Pare "introdueix el Primogènit al món, diu: tots els àngels de Déu l'adoraven" (Heb 2,13.19: 1,12). El seu cant de lloança al naixement de Jesús no va deixar de ressonar en la litúrgia de l'Església: "Glòria a Déu ..." (Lc. 4,11). Protegeixen la infància de Jesús (cf. Mt 22:43; 26), el serveixen al desert (cf. Mc 53:2; Mt 10), el consolen durant l'agonia (cf. Lc 29, 30), quan podrien haver estat salvats per ells de la mà dels enemics (vegeu Mt 1,8, 2,10) com una vegada Israel (cf. 2 Mac 8, 14-16; 5). Encara són els àngels qui "evangelitzen" (Lc 7:1), anunciant la Bona Nova de l'Encarnació (cf. Lc 10: 11-13,41) i de la Resurrecció (cf. Mc 25,31: 12-8) de Crist. Al retorn de Crist, que anuncien (vegeu Fets 9, XNUMX-XNUMX), estaran allà al servei del seu judici (cf. Mt XNUMX; XNUMX; Lc XNUMX, XNUMX-XNUMX).
A l’hagiografia cristiana es troben nombroses manifestacions angèliques. En la història de la vida de molts dels nostres sants catòlics, sovint llegim d’àngels que apareixen i els parlen, normalment aquest àngel és l’àngel de la guarda d’aquest sant. Evidentment, totes aquestes angelofanies difereixen de les que s’inclouen a les Sagrades Escriptures, perquè es relacionen completament i únicament amb l’autoritat humana i, per tant, no poden competir amb cap de les reportades als Llibres Sagrats. L’evidència històrica no sempre és la mateixa en aquestes referències a visions privades i aparicions d’àngels. Les, per exemple, que s’han trobat en els actes no autèntics dels màrtirs sovint són fictícies o llegendàries. A més, tenim molts relats documentats sobre angelofanies que creiem autèntics i molts casos fiables d’aquest tipus.
Si es troben aparicions angèliques a tot l’Antic Testament, durant la vida de Crist i els seus apòstols, ens hauria de sorprendre si veiem que continuen al llarg dels segles de la història del cristianisme, que és després de tota la història del Regne de Déu a la terra?
L’historiador de l’església Teodoreto confirma les aparicions angèliques que van tenir lloc a San Simone l’Estilita, que va viure durant 37 anys a l’estret cim d’una columna de seixanta peus d’alçada, on va ser visitat sovint i visiblement pel seu àngel tutor, que el va instruir sobre els ministeris. de Déu i de la vida eterna i va passar moltes hores amb ell en converses sagrades i finalment va predir el dia que moriria.

Durant les seves aparicions, els àngels no només reconforten les ànimes cansades amb la dolçor i la saviesa de les seves paraules, la bellesa i l’atractiu de les seves característiques, sinó que sovint fan les delícies i augmenten l’esperit vençut amb la música més dolça i la més melodia celeste. Sovint llegim sobre aquestes manifestacions en la vida dels sants monjos del passat. Conscient de les paraules del salmista: "Vull cantar-vos davant dels àngels", i del consell del seu sant fundador Benet, actualment alguns monjos es troben cantant el sant ofici, a la nit, juntament amb els àngels, que uneixen les seves veus celestes amb els dels humans que canten. El Venerable Beda, que sovint citava el passatge anterior de Sant Benet, es va mostrar fermament convençut de la presència d'àngels als monestirs: "Sé", va dir un dia, "que els àngels vénen a visitar les nostres comunitats monàstiques; Què dirien si no em trobessin allà entre els meus germans? " Al monestir de Saint-Riquier, tant l’abat Gervin com molts dels seus monjos van escoltar els àngels unir les seves veus celestials al cant dels monjos, una nit, mentre tot el santuari es va omplir de sobte amb els perfums més delicats. Sant Joan Gualberto, fundador dels monjos vallombrosencs, durant tres dies consecutius abans de morir es va veure envoltat d’àngels que l’assistien i cantaven oracions cristianes. Sant Nicolau de Tolentino, durant sis mesos abans de morir, tenia l’alegria d’escoltar el cant dels àngels cada nit, fet que va augmentar en ell l’ardent desig d’anar al cel.
Molt més que un somni va ser la visió que va tenir sant Francesc d’Assís aquella nit quan no va poder adormir-se: "Tot serà com al cel", va dir per reconfortar-se, "allà on hi hagi pau i felicitat eternes", i dient això es va adormir. Llavors va veure un àngel parat al seu llit i sostenint un violí i un llaç. "Francis", va dir l'esperit celestial, "jo jugaré per tu mentre juguem davant el tron ​​de Déu al cel." Aquí l'àngel va col·locar el violí a l'espatlla i li va fregar un cop l'arc entre les cordes. Sant Francesc estava envaït per tanta alegria i la seva ànima sentia tanta dolçor, que era com si ja no tingués el cos i ja no tingués dolor. "I si l'Àngel encara hagués fregat l'arc entre les cordes", va dir el frare al matí següent, "la meva ànima hauria deixat el cos per a una felicitat incontrolable"
Tot i això, molt sovint, l’àngel de la guarda assumeix el paper d’un guia espiritual, un mestre de la vida espiritual, que condueix l’ànima a la perfecció cristiana, utilitzant tots els mitjans indicats per a aquest propòsit sense excloure correccions i càstigs severs.