La súplica a Sant Antoni de Pàdua serà recitada avui 13 de juny

Sant Antoni gloriós, arqueta de les Sagrades Escriptures, tu que amb la mirada sempre fixada en el misteri del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant has configurat la teva vida en elogi de la perfecta Trinitat i de la simple unitat, escolta la meva súplica, escolta la meva desitjos.

Em dirigeixo cap a vosaltres, segur que trobareu escolta i comprensió; Em dirigeixo a tu que, submergint el cor en la Sagrada Escriptura, has estudiat, assimilat, viscut i creat el teu alè, el teu sospir, la teva paraula: deixa’m també, amb la teva ajuda, entendre la seva importància, percebre la seva absolutat, assaborir-la bellesa, gaudeix de la seva profunditat.

Organitzeu-lo perquè tasti l’Evangeli d’aquell Jesús que tant heu estimat; deixa'm viure en la meva vida d'aquest misteri que vas celebrar; concedeix que puc anunciar a tothom les bones notícies que heu proclamat a persones i animals. Feu que els meus passos siguin forts, els camins siguin valents, les decisions decidides i les proves prudents.

Pare nostre - Ave Maria - Glòria al Pare

O Antonio, sant de tot el món, em recomano a tu, em confio a tu, torno la mirada a tu i hi confio tota la meva confiança. No deixeu que les preocupacions de la vida treguin temps de la lloança de Déu, que les agitacions del temps present enterboleixin la mirada cap a ell, que les angoixes i els dolors anul·lin la consciència que tot és gràcia, do, delicadesa del Pare i del Fill i del Esperit Sant.

Doneu als homes d’avui sensibilitat cap als pobres, atenció als necessitats, amor pels malalts. Ajudeu a totes les famílies del món a ser cases d’esglésies: obertes a qui truca, hospitalària a qui busca, caritativa a qualsevol que ho demani.

Protegir els joves de les trampes del mal, orientar-los a la recerca del bé; il·lumineu-los en les decisions de la seva vida i feu-los sentir la necessitat urgent d’aquest Déu que tant heu buscat, conegut i estimat; a més, compleix-los en els seus desitjos: treball, amistat pacífica, realització personal.

Pare nostre - Ave Maria - Glòria al Pare

Sant Antoni, sant dels miracles, us demano amb un cor sincer que accepteu la súplica que elevo a la vostra mirada celestial: que entengui plenament el miracle de la vida, la promogui, la respecti i la faci progressar en totes les seves dimensions i formes; qui sap donar amb un cor generós i disponible i ser feliç amb els que són alegres i comparteixen les llàgrimes dels que pateixen. Concedeix sempre, oh gloriós sant, la teva benigna protecció a aquells que viatgen, la teva poderosa ajuda a aquells que perden alguna cosa, la teva benedicció efectiva a aquells que realitzen una obra.

Que aquell nen Jesús, tendrament dialogant amb vosaltres, pugui, per mitjà de la vostra intercessió, girar la mirada penetrant cap a nosaltres, estendre la mà forta per protegir-nos i beneir-nos. Amén

Fernando di Buglione va néixer a Lisboa. Als 15 anys era novici al monestir de San Vincenzo, entre els canonges regulars de Sant'Agostino. El 1219, als 24 anys, va ser ordenat sacerdot. El 1220 els cossos de cinc frares franciscans, decapitats al Marroc, van arribar a Coïmbra, on havien anat a predicar per ordre de Francesc d'Assís. Després d’haver obtingut el permís del franciscà provincial d’Espanya i del prior agustí, Fernando entra a l’ermita dels Menors canviant el seu nom per Antonio. Convidat al capítol general d’Assís, arriba amb altres franciscans a Santa Maria degli Angeli on té l’oportunitat d’escoltar Francesc, però no de conèixer-lo personalment. Durant aproximadament un any i mig va viure a l’ermita de Montepaolo. Amb el mandat del propi Francesc, començarà a predicar a Romagna i després al nord d’Itàlia i França. El 1227 es va convertir en provincial del nord d'Itàlia continuant en la predicació. El 13 de juny de 1231 es troba a Camposampiero i, sentint-se malalt, demana tornar a Pàdua, on vol morir: caducarà al convent de l'Arcella. (Futur)

Mecenatge: fam, objectes perduts, pobres

Etimologia: Antonio = nascut abans, o que s’enfronta als seus oponents, del grec

Emblema: Lliri, Peix
Martirologia romana: memòria de sant Antoni, sacerdot i doctor de l’Església, que, nascut a Portugal, antic canonge, va ingressar a l’Orde de Menors recentment fundada, per atendre la difusió de la fe entre les poblacions d’Àfrica, però va exercir amb molt de fruit, el ministeri de predicar a Itàlia i França, que va atreure molts a la veritable doctrina; va escriure sermons impregnats de doctrina i refinament d'estil i, per mandat de sant Francesc, va ensenyar teologia als seus germans, fins que va tornar al Senyor a Pàdua.