Petició a la Mare de Déu de les tres fonts per demanar gràcia

Santíssima Verge de l’Apocalipsi, que es troba a la Divina Trinitat, digna, et preguem

gira cap a nosaltres, la teva mirada misericordiós i benigna. Oh Maria! Vós que sou els nostres poderosos

advoca davant Déu, que amb aquesta terra del pecat obté gràcies i miracles per a la conversió

infidels i pecadors, obtinguem del vostre Fill Jesús la salvació de l'ànima, fins i tot la

perfecta salut corporal i les gràcies que necessitem.

Dóna-li a l'Església i al seu cap, el pontífex romà, l'alegria de veure la conversió

els seus enemics, la propagació del Regne de Déu per tota la terra, la unitat dels creients en Crist, la pau

de nacions, perquè puguem estimar-vos i servir-vos millor en aquesta vida i mereixem arribar-ne

dia per veure't i gràcies eternament al cel.

Amén.

Les aparicions de les Tres Fonts
Bruno Cornacchiola va néixer a Roma el 9 de maig de 1913. La seva família, formada per pares i cinc fills, era molt pobra, material i espiritualment. El pare, sovint borratxo, s’interessava poc pels seus fills i malgastava els diners a la taverna; la mare, en haver de pensar en mantenir la família, va ser assetjada per la feina i poc es va preocupar dels seus fills.

Als catorze anys, Bruno va marxar de casa i va viure, fins al moment del seu servei militar, com un rodamón, abandonat a si mateix, als paviments i a les zones més escàndoles de la marginació de Roma.

El 1936, després del seu servei militar, Bruno es va casar amb Iolanda Lo Gatto. La primera filla va ser Isola, la segona Carlo, la tercera Gianfranco; després de la seva conversió va tenir un altre fill.

Va participar com a voluntari de ben jove a la guerra d’Espanya, militant al costat dels marxistes. Allà havia conegut un protestant alemany que li havia inculcat un odi ferotge cap al papa i el catolicisme. Així, el 1938, mentre era a Toledo, va comprar una daga i va gravar a la fulla: "A la mort el Papa!". El 1939, després de la guerra, Bruno va tornar a Roma i va obtenir una feina de controlador a la companyia de tramvies. Es va unir al Partit d’Acció i als Baptistes, i més tard es va unir als "Adventistes del Setè Dia". Entre els adventistes, Bruno va ser nomenat director de la joventut missionera adventista de Roma i del Laci i es va distingir pel seu compromís i fervor contra l’Església, la Verge, el Papa.

Malgrat tots els intents de la seva dona per convertir-lo (per complaure-la va acceptar fer els nou divendres del Sagrat Cor), durant molts anys va fer tot per treure Iolanda del catolicisme, arribant fins a calar foc a tots els imatges dels sants i fins i tot el crucifix de la seva núvia. Finalment, Iolanda, per amor al seu marit, es va veure obligada a retirar-se de l'Església.

El 12 d'abril de 1947 va ser el protagonista de les aparicions de les Tres Fonts. Des de llavors, el vident va passar tota la seva vida defensant l’Eucaristia, la Immaculada Concepció i el Papa, i posteriorment va fundar una obra catequètica, el SACRI (Schiere Arditi di Cristo Re Immortale). Va donar innombrables conferències des del Canadà fins a Austràlia, explicant la història de la seva conversió. Aquest compromís seu li va donar l'oportunitat de conèixer diversos papes: Pius XII, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II.

Bruno Cornacchiola va morir el 22 de juny del 2001, festa del Sagrat Cor de Jesús.

Bruno Cornacchiola va declarar que la Verge en la primera aparició li va dir: «Sóc ella que estic a la Trinitat divina. Sóc la Verge de l'Apocalipsi. Em persegueixes, ja n’hi ha prou! Torneu a entrar a l'Ovella Santa, Cort Celestial de la terra. El jurament de Déu és i és immutable: els nou divendres del Sagrat Cor que vas fer, empesos amb amor per la teva fidel esposa, abans d’entrar en el camí de les mentides, et van salvar! »».