Testament espiritual d’Alessandro Serenelli, assassí de Santa Maria Goretti

“Tinc gairebé 80 anys, a punt de tancar el dia. Mirant enrere, reconec que en la meva primera joventut vaig prendre un fals camí: el camí del mal, que em va portar a la ruïna. Vaig veure a través de la premsa, els espectacles i els mals exemples que segueixen la majoria de joves sense importar-me: jo tampoc no em vaig preocupar. Tenia creients i practicants a prop meu, però no els vaig fer cas, encegat per una força bruta que em va empènyer per un mal camí. Als vint anys vaig cometre un delicte de passió que avui m’horroritza el simple record. Maria Goretti, ara santa, era el bon àngel que la Providència havia posat en els meus passos per salvar-me. Encara vaig impressionar les seves paraules de retret i perdó al cor. Va resar per mi, va intercedir pel seu assassí. Després de trenta anys de presó. Si no hagués estat menor d’edat, m’hauria condemnat a la vida. Vaig acceptar la pena merescuda, vaig renunciar: vaig entendre la meva culpa. La petita Maria era realment la meva llum, la meva protectora; amb la seva ajuda em vaig comportar bé durant els meus vint-i-set anys de presó i vaig intentar viure honestament quan la societat em va acceptar de nou als seus membres. Els fills de Sant Francesc, els caputxins menors de les Marques, amb una caritat serafica em van acollir entre ells no com a servent, sinó com a germà. Fa 24 anys que visc amb ells. I ara espero el moment de ser admès a la visió de Déu, d’abraçar els meus éssers estimats, d’estar a prop del meu àngel protector i de la seva estimada mare, Assunta. Els que llegiran aquesta meva carta volen dibuixar l’ensenyament feliç de fugir del mal i seguir sempre el bé, des de la infantesa. Que pensin que la religió amb els seus preceptes no es pot prescindir, sinó que és l’autèntica comoditat, l’única manera segura en totes les circumstàncies, fins i tot les més doloroses de la vida. Pau i amor"

Macerata
5 maig 1961
Alexandre Serenelli