Torí. Dona de 90 anys amb llàgrimes al carrer, sense diners ni menjar, una imatge que fa mal al cor
Llegir certes notícies fa molt de mal, és un cop de puny a l'estómac. Avui us parlarem d'aancià de 90 anys, detingut per la policia, sense diners, que esclata a llàgrimes alliberadores.
Abans de continuar amb l'article, però, ens hem d'aturar reflexionar. En un món on s'ensenya respecte i justícia, és possible haver de tornar a llegir aquestes coses? 90 anys, una vida plena de sacrificis i es troba al carrer, sense sostre, sense res a plorar davant dels policies. On és la llei, on són les persones que haurien d'assegurar ai fràgil una vida digna?
Ci trobem a Torino, al districte de Cenísia. Una vella recorre els carrers buscant un àpat calent per omplir-se l'estómac. Des de llavors no menjava. 12 hores, fins aleshores no havia trobat ningú que, posant-se una mà al cor, li hagués ofert menjar.
Dona gran obligada a vagar per demanar menjar. Dejuni durant 12 hores
Van ser ells els que van notar les difícils condicions en què vivia la dona gran dos policies del Comissariat de San Donato. Quan la van aturar, li van preguntar si alguna cosa no passava i la dona, com a resposta, va esclatar a plorant.
La dona no va necessitar atenció mèdica afortunadament, però sí algunes necessari per viurecomençant pel menjar. Aquesta escena es va apiadar dels policies que la van portar a casa, li van preparar menjar i van procedir omplir el seu rebost per assegurar-se que es podria alimentar els dies següents.
Parlant la dona va explicar que en té compte bancari buit. Just aquell dia havia intentat treure diners per comprar menjar, però res, els diners s'havien acabat.
La vella va expressar el desig de poder menjar el pollastre rostit i els policies estaven contents de complir. Aquests episodis ens han de fer reflexionar i sobretot ens han de fer obrir el cor i ser més solidaris amb els que estan en una sestat de dificultat. Si et trobes amb algú que té gana, no li tanquis la porta a la cara, estira la mà. Recordeu sempre que el bé genera el bé.