Últim missatge enviat a Giampilieri

Missatge de Jesús, 29/03/2016.

Què creieu que trobo avui en les comunitats religioses en general i en totes les ànimes consagrades a mi? En tants d’ells només l’agitació i l’esperit del món. Tot i així, en la més gran alegria de l’esperit, el dia de la consagració religiosa, es va acomiadar dels sorolls del món, prometent solemnement no voler escoltar la meva veu.
Fills meus, però si el món parla amb la seva agitació, amb les seves falses alegries, els seus enganys, és necessari que calli. I jo també. Poc a poc la meva imatge s’esborra de la cara de la terra i del cor de l’home per encunyar-ne una altra que em substitueixi. Hi ha massa ànimes consagrades que porten un hàbit religiós i tenen l’esperit del món.

Els meus fills, tots m’han abandonat amb xoc, quan sóc del meu fracàs. Dues o tres ànimes fidels, que em miren amb els ulls velats de llàgrimes, Mare meva, la deixeble que tant estimava i la Magdalena. Però, on són els altres? On és Peter, la roca contra la qual es refractaran les tempestes? On és la meva naixent església que en pocs minuts sortirà de la pesta vermiló del meu cor que el soldat es prepara per obrir? Sortirà com la flor més bella del Paradís, concebuda per l’amor i alimentada pel meu cos i la meva sang, que continuarà vessant sang fins al final dels temps.
Els meus fills, fins i tot La meva església no es nota més de la meva presència perquè si es notés, les coses no anirien així. Fins i tot els qui, amb el poder del seu sacerdoci etern, em deixen baixar del cel ni se n’adonen. Realment no sóc l'etern repudiat, l'eterna incomprensió? Els meus sacerdots no han entès que el meu evangeli no canvia, tenen a la mà la tassa de plaers i no deixen de beure fins a l’última gota. Això no era el que volia. Pregueu per la meva església perquè moltes ànimes es perden.
Ara us beneeixo en nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.