Un examen de consciència realitzat pel mateix Jesús ... per San Filippo Neri

Un jove havia vingut a Felip per confessar i, de fet, ho va confessar.

Però la seva no va ser una confessió sacramental, com es diu: l’acusació d’una persona que se sent culpable. El fill va dir els seus pecats, com aquell que relata un passeig seu sense cap mena de penediment, sense cap signe de pesar: els pecats també eren greus i molts, i també semblava que el jove en deia alguns com una habilitat.

Felip va entendre que aquell jove no es penedia, no se li entenia del mal que havia fet, que no hi podia haver cap propòsit real i, a continuació, aquí teniu un remei molt eficaç que també es va disparar a la ment com un flaix.

- Escolta, estimada, tinc alguna cosa molt urgent que fer i has d’esperar una estona: atura’t aquí, davant d’aquest preciós crucifix i mira-ho.

Philip se’n va anar i van passar diversos minuts i després uns altres i molt de temps: ell estava a la seva habitació pregant. Davant del crucifix, l’altre es va quedar mirant pacientment una estona, una mica avorrit, però com que Felip no va arribar va començar a pensar.

El Senyor, es va reflectir a si mateix, va quedar així reduït, pels nostres pecats, pels meus pecats ... Devia ser un mal dolor, aquella crucifixió de tres hores ... I després la resta.

En resum, sense voler-ho, l’home va fer una gran meditació sobre la Passió i al final es va emocionar, va besar el Crucifix i quasi va plorar.

Llavors Felip va tornar, el va veure, va comprendre que ara el pecador estava preparat.

Per descomptat, la gràcia de Felip i fins i tot l’oració van intervenir, però el procés per arribar-hi no perd la seva originalitat lúdica.