Un exorcista diu: la poderosa oració contra el mal

Don Gabriele Amorth: El Rosari, una poderosa arma contra el Maligne

El record de la carta apostòlica "Rosarium Virginis Mariae", amb la qual Joan Pau II, el 16 d'octubre de 2002, va animar una vegada més el cristianisme a recórrer a aquesta pregària, tan acollidament recomanada per tots els últims papes i pels darreres aparicions marianes. Per contra, per fer més complet el precedent que Pau VI va anomenar el "compendi de tot l'Evangeli", va afegir els "misteris de la llum": cinc misteris sobre la vida pública de Jesús. Sabem bé com el pare Pio va anomenar la corona: l'arma. Arma de poder extraordinari contra Satanàs. Un dia, un dels meus col·legues exorcistes va escoltar el dimoni dir: «Cada Ave és com un cop al meu cap; si els cristians sabessin el poder del rosari, ja se m'acabaria ”.

Però, quin és el secret que fa que aquesta pregària sigui tan eficaç? És que el Rosari és alhora pregària i meditació; pregària adreçada al Pare, a la Verge, als SS. Trinitat; i és meditació cristocèntrica al mateix temps. De fet, tal com explica el Sant Pare a la Carta Apostòlica citada, el Rosari és una pregària contemplativa: Crist és recordat amb Maria, Crist s’aprèn de Maria, nosaltres estem conformats amb Crist amb Maria, Crist és advocat amb Maria, Crist s’anuncia amb Maria. .

Avui més que mai el món necessita pregar i meditar. Primer de tot, pregar, perquè els homes han oblidat Déu i, sense Déu, es troben a la vora d’un abisme tremend; d’aquí la insistència contínua de la Mare de Déu, en tots els seus missatges de Medjugorje, sobre la pregària. Sense l’ajut de Déu, a Satan se li dóna un partit guanyador. I cal meditar, perquè si les grans veritats cristianes s’obliden a les ànimes, hi ha un buit; un buit que l’enemic sap omplir. Aquí hi ha la difusió de la superstició i l’ocultisme, especialment en aquestes tres formes tan populars avui en dia: màgia, sessions, satanisme. L’home actual necessita més que mai pauses per al silenci i la reflexió. En aquest món esclatant, cal un silenci de pregària. Fins i tot davant dels perills imminents de la guerra, si creiem en el poder de l’oració, estem convençuts que el Rosari és més fort que la bomba atòmica. És cert, és una oració exigent, que requereix una mica de temps. Nosaltres, en canvi, estem acostumats a fer les coses ràpidament, sobretot amb Déu ... Potser el Rosari ens adverteix del risc que Jesús va assenyalar a Marta, la germana de Llàtzer: "Et preocupes per moltes coses, però només cal una cosa".

Nosaltres també correm el mateix perill: ens preocupem i ens preocupem per moltes coses contingents, sovint fins i tot perjudicials per a l’ànima, i oblidem que l’únic necessari és conviure amb Déu. Que la Reina de la Pau ens faci obrir els ulls, primer és massa tard. Quin és el perill més evident per a la societat actual? És el col·lapse de la família. El ritme de la vida actual ha trencat la unitat de la família: passem poc temps junts i, de vegades, fins i tot aquests pocs minuts, ni tan sols parlem perquè la televisió parla.

On són les famílies que resen el Rosari al vespre? Pius XII ja va insistir en això: "Si reseu el Rosari tots units, gaudireu de la pau a les vostres famílies, tindreu harmonia d'ànim a les vostres cases". "La família que resa junts", va repetir arreu del món l'americà P. Peyton, incansable apòstol del Rosari a la família. "Satanàs vol la guerra", va dir la Mare de Déu un dia a Medjugorje. Doncs bé, el Rosari és l’arma capaç de donar pau a la societat, al món sencer, perquè és una pregària i una meditació capaces de transformar els cors i superar les armes de l’enemic de l’home.

Font: Eco di Maria núm. 168