Una espina de la corona de Jesús travessa el cap de santa Rita
Un dels sants que només va patir una ferida pels estigmes de la Corona d'Espines va ser Santa Rita da Cascia (1381-1457). Un dia va anar amb les monges del seu convent a l’església de Santa Maria per escoltar un sermó predicat pels beats. Giacomo de Monte Brandone. El frare franciscà tenia una gran reputació per la cultura i l’eloqüència i parlava de la passió i la mort de Jesús, posant especial èmfasi en els patiments que patia la corona d’espines del nostre Salvador. Emocionada fins a plorar pel seu relat gràfic d’aquests patiments, va tornar al convent i es va retirar a un petit oratori privat, on es va prosternar als peus d’un crucifix. Absorbida en la pregària i el dolor, es va negar, per humilitat, a demanar les ferides visibles dels estigmes tal com havien estat donats a Sant Francesc i altres sants,
Al finalitzar la seva pregària, va sentir com una de les espines, com una fletxa d’amor disparada per Jesús, penetrava la carn i els ossos al centre del front. Amb el pas del temps, la ferida es va tornar lletja i revoltosa per a algunes monges, tant que Santa Rita va romandre a la seva cel·la durant els següents quinze anys de la seva vida, patint un dolor cruel mentre es dedicava a la contemplació divina. Al dolor es va afegir la formació de petits cucs a la ferida. En el moment de la seva mort, una gran llum emanava de la ferida al front mentre els cucs es convertien en espurnes de llum. Encara avui la ferida encara és visible al front, ja que el seu cos roman meravellosament incorrupte.
Una explicació més detallada de l’espina al front de Santa Rita
“Un cop un frare franciscà anomenat Beato Giacomo del Monte Brandone va venir a Cascia a predicar a l’església de Santa Maria. Aquest bon pare tenia una gran reputació d'aprenentatge i d'eloqüència, i les seves paraules tenien el poder de moure el cor més dur. Com que Santa Rita volia escoltar un predicador celebrat d’aquesta manera, ella, acompanyada d’altres monges, va anar a aquella església. El tema del sermó del pare Jaume va ser la passió i la mort de Jesucrist. Amb paraules com dictades pel cel, l’eloqüent franciscà explicava la vella i vella història dels grans patiments del nostre Senyor i Salvador Jesucrist. Però la idea dominant de tot el que deia el franciscà semblava centrar-se en el patiment excessiu causat per la corona d’espines.
“Les paraules del predicador van penetrar profundament en l'ànima de Santa Rita, van omplir el cor fins que va desbordar de tristesa, llàgrimes als ulls i va plorar com si el seu cor compassiu es trenqués. Després del sermó, Santa Rita va tornar al convent portant totes les paraules que el pare Jaume havia dit sobre la corona d’espines. Després de visitar el Santíssim Sagrament, Santa Rita es va retirar a un petit oratori privat, on avui descansa el seu cos, i, com el cor ferit, tenia ganes de beure les aigües del Senyor per calmar la set dels sofriments que angoixaven. desitjat, es prosternà al peu d’un crucifix i començà a meditar sobre els dolors que patia la corona d’espines del nostre Salvador, que penetrava profundament en els seus sagrats temples. I, amb el desig de patir una mica el dolor que va patir el seu diví Cònjuge, va demanar a Jesús que li donés, almenys, una de les moltes espines de la corona d’espines que turmentaven el seu cap sagrat, dient-li:
Les paraules del predicador van penetrar profundament en l’ànima de Santa Rita,
“Oh Déu meu i Senyor crucificat! Vostè que va ser innocent i sense pecat ni delicte! Tu que has patit tant pel meu amor! Heu patit detencions, cops, insults, flagells, una corona d’espines i finalment una cruel mort de la Creu. Per què voleu que jo, el vostre indigne criat, que va ser la causa del vostre patiment i dolor, no participés del vostre patiment? Feu-me, oh meu Jesús, un participant, si no en tota la vostra Passió, almenys en una part. Reconeixent la meva indignitat i la meva indignitat, no us demano que imprimiu al meu cos, com vau fer al cor de sant Agustí i sant Francesc, les ferides que encara manteniu com a preciosos rubins al cel.
No us demano que estampeu la vostra Santa Creu com ho vau fer al cor de Santa Mònica. Tampoc no et demano que formis els instruments de la teva passió al meu cor, com ho vas fer al cor de la meva santa germana, Santa Clara de Montefalco. Només demano una de les setanta-dues espines que et van perforar el cap i et van causar tant de dolor, perquè pugui sentir una mica del dolor que vas sentir. Oh meu amorós Salvador!