Una oració per recordar l’ajut passat de Déu

Respon-me quan cridi, Déu de la meva justícia! Em vas alleugerir quan tenia problemes. Sigues amable amb mi i escolta la meva pregària. - Salm 4: 1

Hi ha tantes circumstàncies a la nostra vida que ens poden fer sentir aclaparat, incert i francament espantat. Si decidim intencionadament prendre les decisions correctes enmig de totes les decisions difícils, sempre podem trobar un nou consol a les Escriptures.

En totes les situacions de la nostra vida, bones o difícils, també podem recórrer al Senyor en oració. Sempre està alerta, sempre a punt per escoltar les nostres oracions i, tant si el podem veure com si no, sempre treballa a la nostra vida.

L’increïble de viure aquesta vida amb Jesús és que cada vegada que ens dirigim a Ell per obtenir orientació i saviesa, apareix. Mentre continuem a la vida, confiant en Ell, comencem a construir una història de "fe" amb Ell. Podem recordar-nos allò que ja ha fet, que en realitat enforteix la nostra fe quan ens dirigim a Ell una i altra vegada per demanar la la seva ajuda en cadascun dels nostres propers passos.

per ser veritat sq

M'encanta llegir històries de l'Antic Testament en què els israelites creaven recordatoris tangibles dels temps en què Déu es va moure a la seva vida.

Els israelites van col·locar 12 pedres al mig del riu Jordà per recordar-se a elles mateixes i a les generacions futures que Déu havia vingut i es va moure per elles (Josué 4: 1-11).

Abraham va anomenar la cimera de la muntanya "El Senyor proporcionarà" en referència a que Déu proporcionava un moltó com a sacrifici substitut en lloc del seu fill (Gènesi 22).

Els israelites van construir una arca segons el disseny de Déu i s’hi van col·locar les tauletes de les lleis que Déu va donar a Moisès, i també incloïa el bastó d’Aaron i un pot de mana amb el qual Déu va alimentar el poble durant tants anys. Aquest era un símbol que tothom veia per recordar-se de la presència i provisió contínua de Déu (Èxode 16:34, Números 17:10).

Jacob va construir un altar de pedra i el va anomenar Betel, perquè Déu el va trobar allà (Gènesi 28: 18-22).

També nosaltres podem establir recordatoris espirituals del nostre viatge de fe amb el Senyor. Aquí hi ha algunes maneres senzilles de fer-ho: pot ser una data i notes al costat d’un vers de la nostra Bíblia, pot ser un conjunt de pedres amb moments gravats al jardí. Pot ser una placa a la paret amb les dates i els esdeveniments en què es va presentar Déu, o pot ser una llista d’oracions contestades escrites al revers de la vostra Bíblia.

Conservem els llibres de fotos de les nostres famílies en creixement, perquè puguem recordar tots els bons moments. Quan miro els meus llibres de fotos familiars, vull encara més temps per a la família. Quan torno a pensar en com Déu es va presentar i va treballar a la meva vida, la meva fe creix i puc trobar la força per superar la meva propera temporada.

Tot i que pugui semblar a la vostra vida, també necessiteu un recordatori tangible del que Déu ja ha fet a la vostra vida. Per tant, quan els moments semblen llargs i les lluites són difícils, podeu recórrer-los i trobar força amb la vostra història amb Déu perquè pugueu fer els vostres passos següents. Mai hi ha un moment en què Déu no hi sigui. Recordem com ens va alleujar quan teníem problemes i caminem amb fe amb coratge sabent que tornarà a escoltar les nostres oracions aquesta vegada.

Senyor,

Has estat tan bo amb mi en el passat. Heu sentit les meves oracions, heu vist les meves llàgrimes. Quan et vaig trucar mentre tenia problemes, em vas respondre. Una vegada i una altra us heu demostrat veritables, forts. Senyor, avui torno a venir a tu. Les meves càrregues són tan pesades i necessito que m’ajudeu a superar aquest nou problema. Sigues amable amb mi, Senyor. Escolta la meva pregària. Si us plau, passeu a les meves situacions difícils avui. Si us plau, moveu-vos al cor perquè pugui lloar-vos durant aquesta tempesta.

Prego en nom teu, Amén.