Gospel, 11 de juny de 2018

Sant Bernabé Apòstol - Memòria

Fets dels apòstols 11,21b-26.13,1-3.
En aquells dies, un gran nombre creia i es convertia al Senyor.
La notícia va arribar a les orelles de l’Església de Jerusalem, que va enviar Bernabé a Antioquia.
Quan va venir i va veure la gràcia del Senyor, es va alegrar i,
com a home virtuós com era i ple d’Esperit Sant i fe, va instar tothom a perseverar amb un cor ferm en el Senyor. I una multitud considerable va ser conduïda al Senyor.
Bernabé va marxar a Tars a buscar Saül i el va trobar que el va conduir a Antioquia.
Van romandre junts durant tot un any en aquesta comunitat i van educar molta gent; a Antioquia per primera vegada els deixebles van ser anomenats cristians.
A la comunitat d’Antioquia hi havia profetes i metges: Bernabé, Simeó sobrenomenat Níger, Luci de Cirène, Manaèn, company d’infància d’Herodes el tetrarca i Saül.
Mentre celebraven l’adoració del Senyor i dejunaven, l’Esperit Sant va dir: "Guardeu Barnabàs i Saül per a mi per la feina a la qual els he cridat".
Després, després de dejunar i de pregar, els van posar les mans damunt i els van expulsar.

Salmi 98(97),1.2-3ab.3c-4.5-6.
Cantate al Signore un canto nuovo,
perquè ha fet meravelles.
La seva mà dreta li va donar la victòria
i el seu sant braç.

El Senyor ha manifestat la seva salvació,
als ulls dels pobles, ha revelat la seva justícia.
Va recordar el seu amor,
de la seva lleialtat a la casa d’Israel.

Tots els extrems de la terra s’han vist
Reclamin tota la terra al Senyor,
cridar, alegrar-se amb cançons d'alegria.
Canta lloances al Senyor amb l’arpa,

amb l’arpa i amb un so melodiós;
amb la trompeta i el so de la trompa
aclamació davant el rei, el Senyor.

De l’evangeli de Jesucrist segons Mateu 10,7-13.
En aquell moment, Jesús va dir als seus deixebles: «Aneu, prediqueu que el regne del cel és a prop.
Cura els malalts, alça els morts, guareix els leprosos, expulsa els dimonis. De franc que heu rebut, de franc que doneu ».
No us poseu monedes d’or, plata ni coure als cinturons,
ni bossa de viatge, ni dues túniques, ni sandàlies, ni pal, perquè el treballador té dret a menjar.
A qualsevol ciutat o poble on entreu, pregunteu si hi ha alguna persona digna i romangueu allà fins a la vostra sortida.
Quan entres a casa, saluda-la.
Si aquesta casa és digna, que la vostra pau baixi sobre ella; però si no és digna, la vostra pau us tornarà ».