Evangeli del 12 d’agost de 2018

XIX diumenge del temps ordinari

Primer llibre de Reis 19,4-8.
Aquells dies, Elies va caminar un dia pel desert i va anar a seure sota un ginebre. Amb ganes de morir, va dir: "Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren la meva vida, perquè no sóc millor que els meus pares ".
Es va anar a dormir i es va adormir sota el ginebre. Llavors, vet un àngel que el va tocar i li va dir: "Aixeca't i menja!".
Va mirar i va veure a prop del cap una focaccia cuita sobre pedres calentes i un pot d’aigua. Va menjar i va beure, després va tornar al llit.
L’àngel del Senyor va tornar a tocar-lo i li va dir: "Menja, perquè el viatge és massa llarg per a tu".
Es va aixecar, va menjar i va beure. Amb la força que li proporcionava aquell menjar, va caminar durant quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb.

Salmi 34(33),2-3.4-5.6-7.8-9.
Beneiré el Senyor en tot moment,
el seu elogi sempre a la boca.
Jo gloro en el Senyor,
escolteu els humils i alegreu-vos.

Celebra el Senyor amb mi,
celebrem junts el seu nom.
Vaig buscar el Senyor i em va contestar
i de totes les pors em va alliberar.

Mira'l i seràs radiant,
les teves cares no es confondran.
Aquest pobre home plora i el Senyor l’escolta,
l’allibera de totes les seves inquietuds.

L’àngel del Senyor acampa
al voltant dels que el temen i els salven.
Degusteu i mireu què és bo el Senyor;
beneït l’home que es refugia en ell.

Carta de Sant Pau Apòstol als Efesis 4,30-32.5,1-2.
Germans, no vulgueu entristir l’Esperit Sant de Déu, amb qui vau ser marcat pel dia de la redempció.
Que desaparegui de tu tota duresa, indignació, ira, ràbia i calúmnia amb tota mena de malícia.
En canvi, sigueu amables els uns amb els altres, misericordiosos, perdonant-nos mútuament com Déu us ha perdonat en Crist.
Fes-vos també imitadors de Déu, com a estimats fills,
i camineu en la caritat, de la manera que Crist també us va estimar i es va donar per nosaltres, oferint-se a Déu en sacrifici d’olor dolça.

De l’evangeli de Jesucrist segons Joan 6,41-51.
Aleshores, els jueus van murmurar sobre ell perquè van dir: "Jo sóc el pa que va baixar del cel".
I van dir: «No és Jesús, fill de Josep? Coneixem el seu pare i la seva mare. Com pot dir, doncs: vaig baixar del cel? ».
Jesús respongué: «No murmureu entre vosaltres.
Ningú no pot venir a mi a no ser que el Pare que m’enviï l’atragui; i el faré créixer el darrer dia.
Està escrit en els profetes: i tot serà ensenyat per Déu, tothom que ha escoltat el Pare i ha après d'ell ve a mi.
No és que algú hagi vist el Pare, sinó que només el que ve de Déu ha vist el Pare.
De veritat, de veritat, et dic: qui creu té vida eterna.
Sóc el pa de la vida.
Els vostres pares van menjar manà al desert i van morir;
aquest és el pa que baixa del cel, de manera que qui el mengi no morirà.
Sóc el pa viu, descendit del cel. Si algú menja aquest pa viurà per sempre i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món ».