Evangeli del 13 de gener de 2019

Llibre d’Isaïes 40,1-5.9-11.
"Consola, consola el meu poble, diu el teu Déu.
Parleu al cor de Jerusalem i crideu-li que la seva esclavitud s’ha acabat, la seva iniquitat s’ha donat per fet, perquè ha rebut el doble càstig de la mà del Senyor per tots els seus pecats ”.
Una veu crida: “Al desert prepareu el camí per al Senyor, allineeu el camí del nostre Déu a l’estepa.
Cada vall s’omple, cada muntanya i turó baixen; el terreny aspre es torna pla i el terreny escarpat.
Llavors la glòria del Senyor es revelarà i tothom ho veurà, ja que la boca del Senyor ha parlat. "
Puja per una muntanya alta, vosaltres que porteu bones notícies a Sion; alça la veu amb força, vosaltres que porteu bones notícies a Jerusalem. Alça la teva veu, no tinguis por; anuncia a les ciutats de Judà: "Heu de Déu!
Heus aquí, el Senyor Déu arriba amb el poder, amb el braç que domina. Aquí, té el premi amb ell i els seus trofeus el precedeixen.
Com un pastor, pastura el ramat i l’agafa amb el braç; porta els xais al pit i condueix lentament les ovelles mare ”.

Salmi 104(103),1b-2.3-4.24-25.27-28.29-30.
Senyor, Déu meu, que gran que ets!
embolicat en llum com a capa. Estires el cel com una cortina,
construeix el teu habitatge sobre l’aigua, fes que el teu carro dels núvols camini per les ales del vent;
feu que els vostres missatgers dels vents parpellegen.

Que grans, Senyor, són les vostres obres! Ho heu fet tot amb saviesa, la terra està plena de les vostres criatures.
Aquí hi ha el mar espaiós i vast: allà es desprenen petits i grans animals sense nombre.
Tots esperem que els donis menjar a temps.
Ho proporciones, el recullen, t’obren la mà, estan satisfets amb les mercaderies.

Si amaguen la cara, fracassen, respiren, moren i tornen a la seva pols.
Envia el teu esperit, estan creats,
i renovar la cara de la terra.

Carta de Sant Pau Apòstol a Títol 2,11-14.3,4-7.
Sorta, va aparèixer la gràcia de Déu, portant la salvació per a tots els homes,
que ens ensenya a negar la impietat i els desitjos mundans ia viure amb sobrietat, justícia i llàstima en aquest món,
esperant l’esperada benedicció i la manifestació de la glòria del nostre gran Déu i salvador Jesucrist;
qui es va renunciar a nosaltres, per redimir-nos de tota iniquitat i formar un poble pur que li pertany, celós amb bones obres.
Tanmateix, quan es va manifestar la bondat de Déu, el nostre salvador i el seu amor pels homes,
no ens va salvar en virtut de les obres de justícia que vam realitzar, sinó per la seva misericòrdia mitjançant un rentat de regeneració i renovació en l’Esperit Sant,
vessat per ell en abundància a través de Jesucrist, el nostre salvador,
perquè justificats per la seva gràcia ens convertiríem en hereus, segons l’esperança, de la vida eterna.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 3,15-16.21-22.
Ja que la gent esperava i tothom es preguntava en el seu cor, quant a Joan, si no fos el Crist,
Joan va respondre a tothom dient: «Us batejo amb aigua; però ve un que és més fort que jo, a qui ni tan sols val la pena afluixar la corbata de les meves sandàlies: et batejarà amb l’Esperit Sant i el foc.
Quan tota la gent va ser batejada i mentre Jesús, també va rebre el bateig, estava en oració, el cel es va obrir
i l’Esperit Sant va descendir sobre ell amb aspecte corporal, com un colom, i es va sentir una veu del cel: "Ets el meu fill estimat, en tu estic satisfet".