Evangeli del 14 d’octubre de 2018

Llibre de la saviesa 7,7-11.
Vaig pregar i se’m prodigué la prudència; Vaig suplicar i l’esperit de saviesa em va venir.
Vaig preferir-la als cetres i als trons, estimava la riquesa com res comparada amb ella;
Ni tan sols el vaig comparar amb una joia inestimable, perquè tot l’or en comparació amb ell és una mica de sorra i la plata es valorarà com a fang al davant.
M’estimava més que la salut i la bellesa, preferia la seva possessió a la mateixa llum, perquè l’esplendor que emana no s’esvaeix mai.
Juntament amb ell, tots els béns m'han vingut; a les seves mans és una riquesa incalculable.

Salmi 90(89),12-13.14-15.16-17.
Ensenya’ns a comptar els nostres dies
i arribarem a la saviesa del cor.
Dóna la volta, Senyor; fins?
Compadiu-vos dels vostres servents.

Satisfeu-nos al matí amb la vostra gràcia:
ens alegrarem i ens alegrarem per tots els nostres dies.
Doneu-nos alegria pels dies d’aflicció,
durant els anys hem vist desgràcia.

Que el vostre treball sigui revelat als vostres servents
i la teva glòria als seus fills.
Que la bondat del Senyor, el nostre Déu, sigui sobre nosaltres:
enforteix el treball de les nostres mans per nosaltres.

Carta als hebreus 4,12-13.
Germans, la paraula de Déu és viva, eficaç i més nítida que qualsevol arma de doble tall; penetra fins al punt de divisió de l’ànima i l’esperit, les articulacions i la medul·la i examina els sentiments i els pensaments del cor.
No hi ha cap criatura que pugui amagar-se davant d’ell, però tot està despullat i descobert als seus ulls i hem de rendir comptes davant d’ell.

De l’evangeli de Jesucrist segons Marc 10,17-30.
En aquell moment, mentre Jesús sortia a emprendre el seu viatge, algú va córrer a trobar-lo i, llançant-se de genolls davant seu, li va preguntar: "Bon Mestre, què he de fer per tenir la vida eterna?".
Jesús li digué: «Per què em dius bo? Ningú no és bo, sinó Déu sol.
Coneixeu els manaments: No matar, no cometre adulteri, no robar, no donar falsos testimonis, no defraudar, honrar el seu pare i la seva mare ».
Després li va dir: "Mestre, he observat totes aquestes coses des de la meva joventut".
Llavors Jesús, mirant-lo, l’estimà i li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me ».
Però ell, entristit per aquestes paraules, se’n va anar afligit, perquè tenia moltes possessions.
Jesús, mirant al seu voltant, va dir als seus deixebles: "Què costa entrar al regne de Déu aquells que tenen riquesa?"
Els deixebles van quedar meravellats d’aquestes paraules seves; però Jesús va continuar: «Fills, que difícil és entrar al regne de Déu!
És més fàcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que que un home ric entri al regne de Déu ».
Ells, encara més atònits, es deien: "I qui es pot salvar mai?".
Però Jesús, mirant-los, digué: «Impossible per als homes, però no per Déu! Perquè amb Déu tot és possible ».
Llavors Pere li va dir: "Mira, ho hem deixat tot i t'hem seguit".
Jesús li respongué: "De debò us dic que no hi ha ningú que hagi sortit de casa, de germans, de germanes, de mare o pare, de pares o de fills, o de camps, o bé per culpa de l'evangeli,
que ja no rep cent vegades més en el present i en cases i germans i germanes i mares i fills i camps, junt amb les persecucions, i en la vida eterna futura.