Evangeli del 17 de febrer de 2019

Llibre de Jeremies 17,5-8.
Així diu el Senyor: “Maleït és l’home que confia en l’home, que posa el seu suport en la carn i el cor del qual es va allunyant del Senyor.
Serà com un tamarisca a l’estepa, quan el bé vingui no el vegi; habitarà en llocs àrids del desert, en una terra de sal, on ningú no pot viure.
Feliç l’home que confia en el Senyor i el Senyor és la seva confiança.
És com un arbre plantat al llarg de l’aigua, estenent les seves arrels cap al corrent; no té por quan arriba la calor, les seves fulles es mantenen verdes; a l’any de sequera no s’entristeix, no deixa de produir els seus fruits.

Salms 1,1-2.3.4.6.
Feliç l’home que no segueix els consells del malvat,
no es retardi en el camí dels pecadors
i no s’asseu en companyia dels ximples;
però acull la llei del Senyor,
la seva llei medita el dia i la nit.

Serà com un arbre plantat al llarg de les vies navegables,
que donarà fruits a la seva època
i les seves fulles no cauran mai;
totes les seves obres tindran èxit.

No és així, ni tan malvat:
però com a xafogor que el vent es dispersa.
El Senyor vetlla pel camí dels justos,
però el camí dels malvats serà arruïnat.

Primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis 15,12.16-20.
Germans, si Crist és predicat entre els morts, com es pot dir que alguns de vosaltres no hi ha resurrecció dels morts?
Si els morts no són ressuscitats, Crist tampoc no ha ressuscitat;
però si Crist no ha ressuscitat, la teva fe és en va i encara estàs en els teus pecats.
I fins i tot els que van morir en Crist es perden.
Si només hem tingut esperança en Crist només en aquesta vida, hem de tenir més pietat que tots els homes.
Ara, però, Crist ha ressuscitat dels morts, els primers fruits dels que han mort.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 6,17.20-26.
Baixada amb ells, va parar en un lloc pla. Hi havia una gran multitud de deixebles i una multitud de persones de tota la Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i Sidó,
Alça els ulls cap als seus deixebles, Jesús va dir: «Feliços els pobres, perquè el vostre és el regne de Déu.
Feliços els que ara teniu fam, perquè sereu satisfets. Feliços els que ploreu ara, perquè riureu
Feliç esteu quan els homes us odiaran i quan us prohibiran i us insultaran i rebutjaran el vostre nom com a vilà, per culpa del Fill de l’home.
Alegreu-vos aquell dia i alegreu-vos, perquè heus aquí que la vostra recompensa és gran al cel. De la mateixa manera que els seus pares ho feien amb els profetes.
Però ai de tu, ric, perquè ja tens el teu consol.
Ai de vosaltres, que ara esteu satisfets, perquè passareu gana. Ai de vosaltres, que ara riureu, perquè sereu afectats i plorareu.
Ai de tu, quan tots els homes diuen coses bones de tu. De la mateixa manera que els seus pares ho feien amb falsos profetes ".