Evangeli del 19 de setembre de 2018

Primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis 12,31.13,1-13.
Germans, aspireu als més grans carismes! I us mostraré la millor manera de fer-ho.
Fins i tot si parlés idiomes d’homes i àngels, però no tingués caritat, sóc com un bronze que ressona o un clavicèmbal que tintina.
I si tingués el do de la profecia, coneixés tots els misteris i tota la ciència i posseís la plenitud de la fe per portar muntanyes, però no tingués cap caritat, no sóc res.
I fins i tot si distribuís totes les meves substàncies i deixés cremar el meu cos, però no tenia caritat, res no em beneficia.
La caritat és pacient, la caritat és benigna; la caritat no té enveja, no presumeix, no s’infla,
no li falta respecte, no busca el seu interès, no s’enfada, no té en compte el mal rebut,
no gaudeix de la injustícia, però gaudeix de la veritat.
Tot ho cobreix, ho creu tot, ho espera tot, ho aguanta tot.
La caritat no s’acabarà mai. Les profecies desapareixeran; el do de les llengües cessarà i la ciència desapareixerà.
El nostre coneixement és imperfecte i la nostra profecia és imperfecta.
Però quan arribi el que és perfecte, allò que és imperfecte desapareixerà.
Quan era petit, parlava de petit, pensava de petit, raonava de petit. Però, convertit en home, vaig abandonar el que era de petit.
Ara veiem com en un mirall, d’una manera confusa; però després veurem cara a cara. Ara ho sé imperfectament, però després ho sabré perfectament, com jo també sóc conegut.
Aquestes són, doncs, les tres coses que queden: fe, esperança i caritat; però de tots el més gran és la caritat!

Salmi 33(32),2-3.4-5.12.22.
Elogi el Senyor amb l'arpa,
amb l’arpa de deu cordes cantada a ell.
Cantate al Signore un canto nuovo,
toca la cítara amb art i alegria.

Dret és la paraula del Senyor
i totes les seves obres són fidels.
Estima la llei i la justícia,
la terra és plena de la seva gràcia.

Feliç la nació el Déu de la qual és Senyor,
les persones que ha triat com a hereu.
Senyor, la teva gràcia sigui sobre nosaltres,
perquè en tu esperem.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 7,31-35.
En aquell moment, el Senyor va dir:
«A qui, doncs, compararé els homes d'aquesta generació, a qui són semblants?
Són semblants a aquells nens que, parats a la plaça, es criden entre ells: Us tocàvem la flauta i no ballàveu; et vam cantar un lament i no vas plorar!
Perquè va venir Joan Baptista que no menja pa ni beu vi, i tu dius: Té un dimoni.
El Fill de l'home ha vingut menjant i bevent, i tu dius: Heus aquí un glotó i un borratxo, amic dels recaptadors d'impostos i dels pecadors.
Però tots els seus fills han donat justícia a la saviesa".