Evangeli del 20 de setembre de 2018

Primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis 15,1-11.
Germans, us faig conèixer l'evangeli que us he anunciat i que heu rebut, en el qual romaneu ferm,
i de la qual també rebeu la salvació, si la manteniu en la forma en què us l’he anunciat. Altrament, hauríeu cregut en va!
Per tant, us he enviat, en primer lloc, el que jo també he rebut: és a dir, Crist ha mort pels nostres pecats segons les Escriptures,
fou enterrat i ressuscitat el tercer dia segons les escriptures,
i qui va aparèixer a Cefhas i per tant als dotze.
Posteriorment va aparèixer a més de cinc-cents germans alhora: la majoria encara viuen, mentre que alguns van morir.
També va aparèixer a Jaume, i per tant a tots els apòstols.
Finalment, també em va semblar un avortament.
Perquè sóc el menys dels apòstols, ni tan sols em val la pena ser anomenat apòstol, perquè he perseguit l'Església de Déu.
Per la gràcia de Déu, però, sóc el que sóc, i la seva gràcia en mi no ha estat en va; de fet he lluitat més que tots ells, no jo, però, sinó la gràcia de Déu que està amb mi.
Per tant, tant jo com ells, de manera que predicem i així vau creure.

Salmi 118(117),1-2.16ab-17.28.
Celebra el Senyor, perquè és bo;
perquè la seva misericòrdia és eterna.
Que digui Israel que és bo:
La seva misericòrdia és eterna.

La mà dreta del Senyor ha ressuscitat,
la dreta del Senyor ha fet meravelles.
No moriré, seguiré viu
i anunciaré les obres del Senyor.

Ets el meu Déu i t'ho agraeixo,
ets el meu Déu i t'exalto.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 7,36-50.
En aquell moment, un dels fariseus va convidar Jesús a menjar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es va asseure a taula.
I he aquí, una dona, pecadora d'aquella ciutat, en sentir que era a casa del fariseu, va venir amb un pot d'oli perfumat;
i aturant-se darrere d'ell, es va ajupir plorant als seus peus i va començar a mullar-los de llàgrimes, després els va eixugar amb els cabells, els va besar i els va ruixar amb oli perfumat.
En aquell moment, el fariseu que l'havia convidat va pensar en si mateix. "Si aquest home fos un profeta, sabria qui i quina mena de dona és la que el toca: és una pecadora".
Llavors Jesús li digué: -Simó, tinc alguna cosa a dir-te. I ell: "Mestre, endavant".
«Un creditor tenia dos deutors: un li devia cinc-cents denaris, l'altre cinquanta.
Com que no tenien cap reemborsament, els va condonar el deute a tots dos. Aleshores, quin d'ells l'estimarà més?"
Simone va respondre: "Suposo que el que més va perdonar". Jesús li digué: «Has jutjat bé».
I girant-se cap a la dona, digué a Simó: «Veus aquesta dona? Vaig entrar a casa teva i no em vas donar aigua pels peus; en canvi, em va mullar els peus amb les seves llàgrimes i els va assecar amb els cabells.
No em vas fer un petó, però ella no ha parat de besar-me els peus des que vaig entrar.
No em vas ungir el cap amb oli perfumat, sinó que ella em va ungir els peus amb perfum.
Per això us dic: els seus molts pecats són perdonats, perquè ha estimat molt. En canvi, a qui poc se li perdona poc estima”.
Aleshores li va dir: "Els teus pecats són perdonats".
Llavors els convidats van començar a dir entre ells: "Qui és aquest home que fins i tot perdona els pecats?".
Però ell digué a la dona: «La teva fe t'ha salvat; va en pau!