Evangeli del 22 de febrer de 2019

Primera carta de sant Pere apòstol 5,1: 4-XNUMX.
Benvolguts amics, exhorto els ancians que són entre vosaltres, com una persona gran com ells, testimoni dels sofriments de Crist i partícip de la glòria que ha de manifestar-se:
alimentar el ramat de Déu que us és confiat, vigilant-los no necessàriament, sinó voluntàriament segons Déu; no per vil interès, sinó per bon humor;
no imposant-lo sobre les persones que us han estat confiades, sinó fent-vos models del ramat.
I quan aparegui el Pastor Suprem, rebrà la corona de glòria que no s’assecarà.

Salmi 23(22),1-3a.3b-4.5.6.
El Senyor és el meu Pastor:
No em falta res.
Sobre pastures herboses em fa descansar
calmar les aigües em porta.
Em tranquil·litza, em guia pel bon camí,
pel bé del seu nom.

Si caminés per una vall fosca,
No temria cap mal, perquè esteu amb mi.
El vostre personal i el vostre personal
em donen seguretat.

Davant meu, prepareu una cantina
sota els ulls dels meus enemics;
tu unges el meu cap amb oli.
La meva tassa es desborda.

La felicitat i la gràcia seran les meves companyes
tots els dies de la meva vida,
i viuré a la casa del Senyor
durant anys molt llargs.

De l’evangeli de Jesucrist segons Mateu 16,13-19.
Aleshores, havent arribat a la regió de Cesarèa di Filippo, va preguntar als seus deixebles: "Qui diu la gent que és el Fill de l'home?".
Ells van respondre: "Alguns Joan Baptista, altres Elies, altres Jeremies o alguns dels profetes".
Els va dir: "Qui dius que sóc?"
Simó Pere va respondre: "Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu".
I Jesús: «Feliç ets, Simó, fill de Jonàs, perquè ni la carn ni la sang t'ho han revelat, sinó el meu Pare, que està al cel.
I et dic: tu ets Pere i sobre aquesta pedra construiré la meva església i les portes de l’infern no hi predominaran.
A vosaltres us donaré les claus del regne del cel, i tot allò que lligueu a la terra estarà lligat al cel, i tot allò que desheleu a la terra es fonrà al cel ".