Evangeli del 24 de desembre de 2018
Llibre d’Isaïes 9,1-6.
La gent que caminava en la foscor va veure una gran llum; una llum brillava sobre aquells que vivien en una terra fosca.
Vas multiplicar l’alegria, augmentar l’alegria. Es regocijan davant vosaltres mentre us alegreu quan colliteu i com us alegreu quan compartiu presa.
Per al jou que li pesava i per la barra a les espatlles, la vara del seu turmentador es va trencar com en l'època de Midian.
Atès que es cremarà la sabata de tots els soldats de la fressa i cada mantell tacat de sang, sortirà del foc.
Com que per a nosaltres va néixer un nadó, ens van donar un fill. A les seves espatlles hi ha el signe de sobirania i s’anomena: Conseller admirable, Déu poderós, Pare per sempre, Príncep de la pau;
el seu domini serà gran i la pau no tindrà final sobre el tron de David i sobre el regne, que arriba a consolidar i reforçar amb la llei i la justícia, ara i sempre; així farà el zel del Senyor.
Salmi 96(95),1-2a.2b-3.11-12.13.
Cantate al Signore un canto nuovo,
canta al Senyor des de tota la terra.
Canta al Senyor, beneeix el seu nom.
Proclama la seva salvació dia a dia;
Enmig dels pobles digueu la vostra glòria,
a totes les nacions expliqueu les vostres meravelles.
Gioiscano i cieli, esulti la terra,
el mar i el que tanca tremolor;
exulten els camps i el que contenen,
que els arbres del bosc es alegrin.
Alegrem-nos davant el Senyor que ve,
perquè ve a jutjar la terra.
Ell jutjarà el món amb justícia
i veritat tots els pobles.
Carta de Sant Pau Apòstol a Títol 2,11-14.
Sorta, va aparèixer la gràcia de Déu, portant la salvació per a tots els homes,
que ens ensenya a negar la impietat i els desitjos mundans ia viure amb sobrietat, justícia i llàstima en aquest món,
esperant l’esperada benedicció i la manifestació de la glòria del nostre gran Déu i salvador Jesucrist;
qui es va renunciar a nosaltres, per redimir-nos de tota iniquitat i formar un poble pur que li pertany, celós amb bones obres.
De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 2,1-14.
En aquells dies un decret de Cèsar August va ordenar que es fes el cens de tota la terra.
Aquest primer cens es va fer quan Quirini va ser governador de Síria.
Tots van anar a ser censats, cadascun a la seva ciutat.
Josep, que era de la casa i la família de David, també va anar de la ciutat de Natzaret i Galilea a la ciutat de David, anomenada Betlem, a Judea,
per registrar-se amb la seva dona Maria, que estava embarassada.
Ara, mentre estaven en aquell lloc, els dies del part es complien per ella.
Va donar a llum el seu fill primogènit, l’embolcallà amb roba d’embolcall i el va col·locar en un pessebre perquè no hi havia espai per a ells a la fonda.
Hi havia alguns pastors d’aquella regió que observaven a la nit vigilant el seu ramat.
Un àngel del Senyor va aparèixer davant ells i la glòria del Senyor els va envoltar de llum. Van ser agafats per molta por,
però l'àngel els digué: "No tingueu por, heus aquí que us anuncio una gran alegria que serà de tota la gent:
Avui va néixer a la ciutat de David un salvador, que és Crist el Senyor.
Aquest és el signe per a vosaltres: hi trobareu un nadó embolicat amb roba arrebossada i estirat a una pessebre ».
I de seguida va aparèixer una multitud de les tropes celestials amb l’àngel lloant Déu i dient:
"Glòria a Déu al cel més alt i pau a la terra als homes que estima."