Evangeli del 24 de juny de 2018

Naixement de Sant Joan Baptista, solemnitat

Llibre d’Isaïes 49,1-6.
Escolteu-me, illes, escolteu atentament, pobles llunyans; el Senyor em va cridar des del ventre de la meva mare, des del ventre de la meva mare va dir el meu nom.
M'ha fet la boca com una espasa esmolada, m'ha amagat a l'ombra de la seva mà, m'ha fet una fletxa esmolada, m'ha posat a la seva carjafa.
Em va dir: "Tu ets el meu servent, Israel, a qui manifestaré la meva glòria".
Vaig respondre: “He treballat en va, vaig gastar les meves forces en va i en va. Però, certament, el meu dret és amb el Senyor, la meva recompensa amb el meu Déu".
Ara diu el Senyor, que em va formar com el seu servent des del ventre matern, per portar Jacob a ell i reunir-hi Israel, perquè el Senyor havia estat estimat i Déu havia estat la meva força.
em va dir: «És massa poc perquè siguis el meu servent per restaurar les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel. Però et faré llum de les nacions perquè portis la meva salvació fins als confins de la terra”.

Salmi 139(138),1-3.13-14ab.14c-15.
Senyor, em fas un escrutini i em coneixes,
ja saps quan em sento i quan m’aixeco.
Penetrar els meus pensaments de lluny,
em veus quan camino i quan descanso.
Tothom m'és conegut.

Vostè és qui ha creat les meves entranyes
i em vas lligar al pit de la meva mare.
Us elogio, perquè m’heu fet com un prodigi;
meravelloses són les vostres obres,

Em coneixeu fins a tot plegat.
Els meus ossos no estaven ocults de vosaltres
quan em van formar en secret,
teixit a les profunditats de la terra.

Actes dels Apòstols 13,22-26.
En aquells dies Pau va dir: «Déu va aixecar David com a rei d'Israel, a qui va donar aquest testimoni: «He trobat David, fill de Jessè, un home segons el meu cor; complirà tots els meus desitjos.
De la seva descendència, segons la promesa, Déu va portar un salvador per a Israel, Jesús.
Joan havia preparat la seva vinguda predicant un baptisme de penitència a tot el poble d'Israel.
Joan va dir al final de la seva missió: No sóc el que penses que sóc! Heus aquí, ve un darrera meu, a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies".
Germans, fills del llinatge d'Abraham, i els que temeu Déu, aquesta paraula de salvació ens ha estat enviada.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 1,57-66.80.
Per a Elizabeth es va complir el temps del part i va donar a llum un fill.
Veïns i parents van sentir que el Senyor havia exaltat la seva misericòrdia en ella, i es van alegrar amb ella.
El vuitè dia van venir a circumcidar el noi i el van voler trucar amb el nom del seu pare, Zacarías.
Però la seva mare va dir: "No, el seu nom serà Giovanni".
Li van dir: "A la vostra família no hi ha ningú que porti aquest nom."
Llavors van assentir al seu pare com volia que fos el seu nom.
Va demanar una tauleta i va escriure: "Joan és el seu nom". Tothom es va sorprendre.
En aquest mateix instant es va obrir la boca i la llengua va deixar anar, i va parlar beneint Déu.
Tots els seus veïns estaven plens de por, i totes aquestes coses es van parlar a tota la muntanya regió de Judea.
Els que els van sentir els van mantenir al cor: "Què serà aquest nen?" es deien els uns als altres. Realment la mà del Senyor estava amb ell.
El nen va créixer i es va fer més fort en esperit. Va viure en regions desertes fins al dia de la seva manifestació a Israel.