Evangeli del 26 de juliol de 2018

Dijous de la 16a setmana de vacances del Temps Ordinari

Llibre de Jeremies 2,1-3.7-8.12-13.
Aquesta paraula del senyor em va dirigir:
«Vés a cridar a les orelles de Jerusalem: Així diu el Senyor: Em recordo de tu, de l'afecte de la teva joventut, de l'amor en el moment del teu compromís, quan em seguies pel desert, en una terra no sembrada.
Israel era sagrat per al Senyor, els primers fruits de la seva collita; els que se'n menjaven l'havien de pagar, la desgràcia els tocava. Oracle del Senyor.
Us he portat a una terra horta perquè en mengeu els fruits i els productes. Però tan bon punt vau entrar, vau profanar la meva terra i vau fer que la meva possessió fos una abominació.
Ni tan sols els sacerdots es van preguntar: On és el Senyor? Els titulars de la llei no em coneixien, els pastors es van rebel·lar contra mi, els profetes van predir en nom de Baal i van seguir éssers inútils.
Sorprèn, oh cel; horroritzat com mai. Oracle del Senyor.
Perquè el meu poble ha comès dues iniquitats: m'han abandonat a mi, la font d'aigua viva, per cavar cisternes, cisternes esquerdades que no poden contenir l'aigua".

Salmi 36(35),6-7ab.8-9.10-11.
Senyor, la teva gràcia és al cel,
la teva fidelitat als núvols;
la teva justícia és com les muntanyes més altes,
el teu judici com el gran abisme.

Que preciosa és la teva gràcia, oh Déu!
Els homes es refugien a l'ombra de les teves ales,
estan satisfets amb l'abundància de casa teva
i els apagueu la set amb el torrent de les vostres delícies.

La font de la vida està en tu,
a la teva llum veiem la llum.
Concedeix la teva gràcia als qui et coneixen,
la teva justícia per als rectes de cor.

De l’evangeli de Jesucrist segons Mateu 13,10-17.
En aquell moment, els deixebles van arribar a Jesús i li van dir: "Per què els parleu en paràboles?"
Ell va respondre: «Perquè us és donat conèixer els misteris del regne del cel, però no se'ls dóna.
Així doncs, a qui tingui se li donarà i serà en abundància; i qui no en tingui, fins i tot el que tingui serà endut.
Per això els parlo en paràboles: perquè, tot i que veuen, no veuen, i encara que senten, no senten i no entenen.
I així es compleix la profecia d’Isaïes que diu: Escoltaràs, però no entendràs, miraràs, però no veuràs.
Com que el cor d’aquest poble s’ha endurit, s’ha tornat dur a les orelles i s’ha tancat els ulls, per no veure amb els ulls, no escoltar amb les orelles i no entendre amb el cor i convertir-se, i els guarisc.
Però beneïts els teus ulls perquè veuen i les teves orelles perquè senten.
De veritat us ho dic: molts profetes i justos han desitjat veure el que veieu, i no ho van veure, ni van escoltar el que escolteu, ni ho van escoltar! ».