Evangeli del 27 de desembre de 2018

Primera carta de sant Joan apòstol 1,1: 4-XNUMX.
Estimats, què va ser des del principi, què hem escoltat, què hem vist amb els ulls, què hem contemplat i què han tocat les nostres mans, és a dir, la Paraula de vida
(com que la vida s'ha fet visible, l'hem vista i d'això en donem testimoni i us anunciem la vida eterna, que era amb el Pare i que es va fer visible a nosaltres),
el que hem vist i escoltat, també us ho anunciem, perquè també vosaltres pugueu estar en comunió amb nosaltres. La nostra comunió és amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist.
Aquestes coses les escrivim perquè la nostra alegria sigui perfecta.

Salmi 97(96),1-2.5-6.11-12.
El Senyor regna, que la terra s’alegri,
totes les illes s’alegren.
Els núvols i les tenebres l’envolten,
la justícia i la llei són la base del seu tron.

Les muntanyes es fonen com cera davant el Senyor,
davant el Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Ha sorgit una llum per als justos,
alegria pels rectes de cor.
Alegrau-vos, justos, del Senyor,
donar gràcies al seu sant nom.

De l’evangeli de Jesucrist segons Joan 20,2-8.
L’endemà del dissabte, Maria de Magdala va córrer i es va dirigir a Simó Pere i a l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els va dir: “Van treure el Senyor de la tomba i no sabem on el van posar!”.
Simó Pere va sortir amb l’altre deixeble i van anar al sepulcre.
Tots dos corrien junts, però l’altre deixeble va córrer més ràpid que Pere i va ser el primer a arribar a la tomba.
Doblant-se, va veure els embenats a terra, però no va entrar.
Mentrestant, també va venir Simon Pere, seguint-lo i va entrar a la tomba i va veure els embenats a terra,
i el sudari, que se li havia posat al cap, no a terra amb embenats, sinó plegat en un lloc separat.
Llavors l’altre deixeble, que havia arribat primer a la tomba, també va entrar, i va veure i va creure.