Evangeli del 4 de març de 2019

Llibre d’Eclesiàstics 17,20-28.
Torneu al Senyor i deixeu de pecar, pregueu davant d’ell i deixeu d’ofendre.
Torna a l’Altíssim i dóna l’esquena a la injustícia; detesta totalment la iniquitat.
Perquè, a l’inframón, qui lloarà l’Altíssim, en lloc dels vius i els que l’elogien?
D’una persona morta que ja no ho és, es perd l’agraïment, qui viu i sa, lloa el Senyor.
Que gran és la misericòrdia del Senyor, el seu perdó per als que es converteixen en ell!
L’home no ho pot tenir tot, ja que un fill de l’home no és immortal.
Què hi ha de més brillant que el sol? També desapareix. Així la carn i l’os pensen en el mal.
Vetlla les tropes de l’alt cel, però els homes són terra i cendra.

Salms 32 (31), 1-2.5.6.7.
Feliç l’home que té la culpa,
i perdó el pecat.
Feliç l’home a qui Déu no imputa cap mal
i en l’esperit del qual no hi ha engany.

Li he manifestat el meu pecat,
No he mantingut ocult el meu error.
Vaig dir: "Confesaré els meus pecats al Senyor"
i heu tret la malícia del meu pecat.

Per això tots els fidels preguen
en temps d’angoixa.
Quan es trenquen grans aigües
no podran arribar-hi.

Tu ets el meu refugi, em protegeixes del perill,
envolta'm d'exaltació per la salvació.

De l’evangeli de Jesucrist segons Marc 10,17-27.
En aquell moment, mentre Jesús sortia a emprendre el seu viatge, algú va córrer a trobar-lo i, llançant-se de genolls davant seu, li va preguntar: "Bon Mestre, què he de fer per tenir la vida eterna?".
Jesús li digué: «Per què em dius bo? Ningú no és bo, sinó Déu sol.
Coneixeu els manaments: No matar, no cometre adulteri, no robar, no donar falsos testimonis, no defraudar, honrar el seu pare i la seva mare ».
Després li va dir: "Mestre, he observat totes aquestes coses des de la meva joventut".
Llavors Jesús, mirant-lo, l’estimà i li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me ».
Però ell, entristit per aquestes paraules, se’n va anar afligit, perquè tenia moltes possessions.
Jesús, mirant al seu voltant, va dir als seus deixebles: "Què costa entrar al regne de Déu aquells que tenen riquesa?"
Els deixebles van quedar meravellats d’aquestes paraules seves; però Jesús va continuar: «Fills, que difícil és entrar al regne de Déu!
És més fàcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que que un home ric entri al regne de Déu ».
Ells, encara més atònits, es deien: "I qui es pot salvar mai?".
Però Jesús, mirant-los, digué: «Impossible per als homes, però no per Déu! Perquè amb Déu tot és possible ».