Evangeli del 5 de setembre de 2018

Primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis 3,1-9.
Germans, fins ara no us he pogut parlar com a homes espirituals, sinó com a éssers carnals, com a nounats en Crist.
Et vaig donar llet per beure, no aliments sòlids, perquè no n'eras capaç. I tu ara tampoc;
perquè encara sou carnal: com que entre vosaltres hi ha enveja i discòrdia, no sou carnals i no us comporteu d'una manera completament humana?
Quan un diu: "Jo sóc de Pau" i un altre: "Jo sóc d'Apol·los", no us demostreu simplement que sou homes?
Però, de totes maneres, què és Apol·lo? Què és Paul? Ministres a través dels quals heu arribat a la fe i cadascun com el Senyor li va concedir.
Jo vaig plantar, Apol·los va regar, però Déu el va fer créixer.
Ara bé, ni el que planta ni el que rega és res, sinó Déu que fa créixer.
No hi ha diferència entre els que plantan i els que regeixen, però cadascú rebrà el seu sou segons la seva feina.
De fet, som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el camp de Déu, l'edifici de Déu.

Salmi 33(32),12-13.14-15.20-21.
Feliç la nació el Déu de la qual és Senyor,
les persones que ha triat com a hereu.
El Senyor mira des del cel,
veu tots els homes.

Des del lloc del seu habitatge
cerca tots els habitants de la terra,
ell que sol va donar forma als seus cors
i inclou totes les seves obres.

La nostra ànima espera al Senyor,
ell és la nostra ajuda i el nostre escut.
En ell els nostres cors s’alegren
i confia en el seu sant nom.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 4,38-44.
En aquell temps, Jesús va sortir de la sinagoga i va entrar a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una gran febre i li van pregar per ella.
Inclinat sobre ella, va ordenar la febre, i la febre la va deixar. Aixecant-se de seguida, la dona va començar a servir-los.
A la posta de sol, tots aquells que tenien malalts que patien malalties de qualsevol mena els hi portaven. I ell, imposant-se les mans a cadascú, els va curar.
Els dimonis van sortir de molts cridant: "Tu ets el Fill de Déu!". Però els va amenaçar i no els va deixar parlar, perquè sabien que era el Crist.
A l'alba va sortir i va anar a un lloc desert. Però la gent el buscava, el van aconseguir i el van voler agafar perquè no s'allunyés d'ells.
Tanmateix, va dir: «També he d'anunciar el regne de Déu a les altres ciutats; per això em van enviar".
I va anar a predicar a les sinagogues de Judea.