Evangeli del 7 d’agost de 2018

Dimarts de la XNUMXa setmana de vacances en temps ordinari

Llibre de Jeremies 30,1-2.12-15.18-22.
Paraula que el Senyor va dirigir a Jeremies:
El Senyor, el Déu d’Israel, diu: Escriu en un llibre totes les coses que et diré,
Així diu el Senyor: «La vostra ferida és incurable. la ferida és molt greu.
No hi ha remeis per a la nafra, no es forma cap cicatriu.
Tots els teus amants t'han oblidat, ja no et busquen; perquè t’he colpejat com un enemic amb un sever càstig per les teves grans iniquitats i pels teus molts pecats.
Per què plores per la teva ferida? La vostra ferida és incurable. A causa de la vostra gran iniquitat, dels vostres molts pecats, us he fet aquests mals.
així diu el Senyor: “Heus aquí que restauraré la sort de les tendes de Jacob i tindré compassió de les seves cases. La ciutat es reconstruirà sobre les ruïnes i el palau ressuscitarà al seu lloc.
Sortiran himnes d’elogis, veus d’alegria. Els multiplicaré i no disminuiran, els honoraré i no seran menyspreats,
els seus fills seran com abans, el seu muntatge serà estable davant meu; mentre castigaré tots els seus oponents.
El seu líder serà un d’ells i el comandant en sortirà; El portaré a prop i ell s’acostarà a mi. Perquè qui és qui arrisca la seva vida per acostar-se a mi? Oracle del Senyor.
Tu seràs el meu poble i jo seré el teu Déu.

Salmi 102(101),16-18.19-21.29.22-23.
Els pobles temran el nom del Senyor
i tots els reis de la terra la vostra glòria,
quan el Senyor reconstrueix Sió
i haurà aparegut en tota la seva glòria.
Es dirigeix ​​cap a la pregària dels pobres
i no menysprea la seva petició.

Això està escrit per a la generació futura
i un poble nou lloarà el Senyor.
El Senyor ha mirat des del cim del seu santuari,
des del cel va mirar la terra,
escoltar el gemec del pres,
per alliberar els condemnats a mort.

Els fills dels teus servents tindran casa,
la seva descendència quedarà davant teu.
Perquè el nom del Senyor sigui proclamat a Sió
i la seva lloança a Jerusalem,
quan els pobles s’uneixen
i regnes per servir el Senyor.

De l’evangeli de Jesucrist segons Mateu 14,22-36.

[Després de menjar la multitud], Jesús de seguida va obligar els deixebles a pujar a la barca i a avançar-se a ell cap a l’altra banda, mentre allunyava la multitud.
Després d’acomiadar la multitud, va pujar sol a la muntanya a resar. Quan va arribar el vespre, ell encara estava sol allà dalt.
Mentrestant, el vaixell es trobava a pocs quilòmetres de la costa i va ser sacsejat per les onades, a causa del vent contrari.
Cap al final de la nit va arribar cap a ells caminant pel mar.
Els deixebles, veient-lo caminar pel mar, es van molestar i van dir: "És un fantasma" i van començar a cridar de por.
Però Jesús de seguida els va dir: "Coratge, sóc jo, no tingueu por".
Pere li va dir: "Senyor, si ets tu, mana que vingui a tu a l'aigua".
I va dir: "Vine!" Pere, baixant de la barca, va començar a caminar sobre l'aigua i es va dirigir cap a Jesús.
Però, per la violència del vent, tenia por i, començant a enfonsar-se, cridava: "Senyor, salva'm!"
I de seguida, Jesús va estendre la mà, el va agafar i li va dir: "Oh de poca fe, per què vas dubtar?"
Tan bon punt van pujar al vaixell, el vent es va aturar.
Els que eren a la barca es van inclinar davant d'ell i van exclamar: "Ets realment el Fill de Déu!"
Un cop finalitzada la travessia, van aterrar a Gennesaret.
I la gent local, reconeixent Jesús, va difondre la notícia per tota la regió; li van portar tots els malalts,
i li van suplicar que almenys li tocés la vora de la capa. I els que el van tocar es van curar.