Evangeli de l’1 de febrer de 2021 amb el comentari del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
De la carta als jueus
Heb 11,32-40

Germans, què més diré? Trobaria a faltar el temps si volgués parlar de Gedeó, Barak, Samsó, Jefte, David, Samuele i els profetes; per fe, van conquerir regnes, van exercir la justícia, van obtenir el que es prometia, van tancar les mandíbules dels lleons, van apagar la violència del foc, van escapar de la fulla de l'espasa, van treure força de la seva debilitat, es van fer forts a la guerra, van repel·lir les invasions d'estrangers.

Algunes dones van recuperar els seus morts per la resurrecció. Altres, doncs, van ser torturats, no acceptant l'alliberament que se'ls oferia, per obtenir una millor resurrecció. Finalment, altres van patir insults i flagells, cadenes i empresonaments. Van ser apedregats, torturats, tallats en dos, assassinats per l’espasa, passejats coberts de pells d’ovelles i cabres, necessitats, preocupats, maltractats; el món no era digne d’ells. -, passejant pels deserts, per les muntanyes, entre les coves i les cavernes de la terra.

Totes aquestes coses, tot i haver estat aprovades per la seva fe, no van obtenir el que se’ls va prometre: perquè Déu ens havia preparat alguna cosa millor, perquè no obtinguessin la perfecció sense nosaltres.

EVANGELI DEL DIA
De l’Evangeli segons Marc
Mc 5,1: 20-XNUMX

En aquell moment, Jesús i els seus deixebles van arribar a l’altra banda del mar, a la terra dels Gerasenes. Quan va baixar del vaixell, un home posseït per un esperit impur el va trobar immediatament des de les tombes.

Tenia la seva residència entre les tombes i ningú el podia mantenir lligat, ni tan sols amb cadenes, perquè havia estat lligat diverses vegades amb cadenes i cadenes, però havia trencat les cadenes i les havia dividides, i ja ningú no el podia domesticar. . Continuament, nit i dia, entre les tombes i les muntanyes, cridava i es pegava amb pedres.
Vist Jesús de lluny, va córrer, es va llançar als seus peus i, cridant amb molta veu, va dir: «Què vols de mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Us imploro, en nom de Déu, que no em torneu! ». De fet, li va dir: "Fora d'aquest home, esperit impur!" I li va preguntar: "Com es diu?" "Em dic Legió - va respondre ell - perquè som molts". I li va suplicar insistentment que no els expulsés del país.

Hi havia un gran ramat de porcs pasturant allà a la muntanya. I el van implorar: "Envieu-nos a aquests porcs, perquè hi entrem". El va deixar. I els esperits impurs, després de sortir, van entrar als porcs, i el ramat es va precipitar del penya-segat al mar; n’hi havia uns dos mil i es van ofegar al mar.

Llavors els seus ramats van fugir, van portar la notícia a la ciutat i al camp i la gent va venir a veure què havia passat. Van arribar a Jesús, van veure el demoníac assegut, vestit i sa, el que havia estat posseït per la legió, i tenien por. Els que havien vist els van explicar què havia passat amb el dimoni posseït i el fet dels porcs. I van començar a demanar-li que marxés del seu territori.

Quan va tornar a pujar al vaixell, el que havia estat posseït el va suplicar que es quedés amb ell. No ho va permetre, però li va dir: "Vés a casa teva, vés a casa teva, explica'ls el que el Senyor t'ha fet i la misericòrdia que ha tingut per tu". Se'n va anar i va començar a proclamar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell i tothom es va quedar meravellat.

PARAULES DEL SANT PARE
Demanem la saviesa per no deixar-nos atrapats per l’esperit del món, que sempre ens farà propostes educades, propostes civils, bones propostes, però darrere d’elles hi ha precisament la negació del fet que la Paraula hagi estat en la carn, de l’Encarnació de la Paraula. El que al final és el que escandalitza els que persegueixen Jesús, és el que destrueix l’obra del dimoni. (Homilia de Santa Marta de l'1 de juny de 2013)