Evangeli del 8 d’octubre de 2018

Carta de Sant Pau Apòstol als Gàlates 1,6-12.
Germans, em sorprèn que tan ràpidament, del que us va cridar amb la gràcia de Crist, passéssiu a un altre evangeli.
En realitat, però, no n’hi ha cap altra; només n’hi ha que us molesten i volen subvertir l’evangeli de Crist.
Bé, fins i tot si nosaltres mateixos o un àngel del cel us prediquem un evangeli diferent del que us hem predicat, que sigui anatema.
Ja ho hem dit i ara ho repeteixo: si algú us predica un evangeli diferent del que heu rebut, que sigui anatema!
De fet, és el favor dels homes el que pretenc guanyar, o més aviat el de Déu? O intento complaure als homes? Si els homes encara m’agradessin, ja no seria servidor de Crist!
Per tant, us declaro, germans, que l’Evangeli que he proclamat no es basa en l’home;
de fet, no ho he rebut ni ho he après dels homes, sinó per la revelació de Jesucrist.

Salmi 111(110),1-2.7-8.9.10c.
Agrairé el Senyor de tot cor,
a l'assemblea del just i a l'assemblea.
Grans són les obres del Senyor,
que els qui els estimen els contemplin.

Les obres de les seves mans són veritat i justícia,
tots els seus ordres són estables,
sense canviar per sempre, per sempre,
executat amb fidelitat i justícia.

Va enviar per alliberar la seva gent,
va establir el seu pacte per sempre.
Sant i terrible és el seu nom.
El principi de saviesa és la por al Senyor,
savi és qui li és fidel;

l’elogi del Senyor és infinit.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 10,25-37.
En aquell moment, un doctor en lleis es va aixecar per posar a prova Jesús: "Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?"
Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegiu? ».
Ell va respondre: "Estimareu el Senyor, el vostre Déu, amb tot el vostre cor, amb tota la vostra ànima, amb tota la vostra força i amb tota la vostra ment i el vostre proïsme com a vosaltres mateixos".
I Jesús: «Heu respost bé; fes això i viuràs ».
Però ell, volent justificar-se, va dir a Jesús: "I qui és el meu proïsme?".
Jesús continuà: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i es va trobar amb lladres que el van despullar, el van pegar i després se’n van anar, deixant-lo mig mort.
Per casualitat, un sacerdot baixava per la mateixa carretera i quan el va veure va passar per l’altra banda.
Un levita, quan va arribar a aquell lloc, el va veure i va passar per allà.
D’altra banda, un samarità, que viatjava, el va veure passar i es va apiadar d’ell.
Es va acostar a ell, es va embenar les ferides, abocant-hi oli i vi; després, carregant-lo a l’euga, el va portar a una fonda i el va cuidar.
L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: “Tingueu cura d’ell i del que gastareu més, us tornaré a la devolució.
Quin d'aquests tres creieu que era el veí del que es va trobar amb els bandolers? ».
Ell va respondre: "Qui es va apiadar d'ell". Jesús li va dir: "Vés i fes el mateix".