Evangeli de l’8 de febrer de 2019

Carta als hebreus 13,1-8.
Germans, persevereu en l'amor fraternal.
No oblideu l'hospitalitat; alguns, practicant-ho, han acollit àngels sense saber-ho.
Recordeu els presoners, com si sou els seus companys de presoner, i els que pateixen, com vosaltres també sou en un cos mortal.
Que el matrimoni sigui respectat per tots i el llit sigui sense taques. Els fornicadors i els adúlters seran jutjats per Déu.
Que la vostra conducta sigui sense cobdícia; contenta't amb el que tens, perquè Déu mateix ha dit: mai et deixaré ni t'abandonaré.
Així podem dir amb confiança: El Senyor és el meu auxili, no tindré por. Què em pot fer l'home?
Recordeu els vostres líders, que us van dir la paraula de Déu; considerant acuradament el resultat del seu nivell de vida, imiten la seva fe.
Jesucrist és el mateix ahir, avui i per sempre!

Salms 27(26),1.3.5.8b-9abc.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació,
de qui tindré por?
El Senyor és la defensa de la meva vida,
De qui tindré por?

Si un exèrcit acampa contra mi,
el meu cor no té por;
si la batalla esclata contra mi,
fins i tot llavors tinc fe.

M'ofereix un lloc de refugi
el dia de la desgràcia.
M'amaga en el secret de casa seva,
m'aixeca al penya-segat.

La teva cara, Senyor, la busco.
No amagueu la cara de mi,
no enutges el teu servent.
Tu ets la meva ajuda, no em deixis,

De l’evangeli de Jesucrist segons Marc 6,14-29.
En aquell temps, el rei Herodes va sentir parlar de Jesús, ja que mentrestant el seu nom s'havia fet famós. Es deia: «Joan Baptista va ressuscitar d'entre els morts i per això obra en ell el poder dels miracles».
Altres en canvi van dir: "És Elies"; d'altres encara deien: "És un profeta, com un dels profetes".
Però Herodes, en sentir-ho, va dir: "Aquell Joan a qui havia decapitat ha ressuscitat!".
De fet, Herodes va fer detenir Joan i el va posar a la presó a causa d'Herodies, la dona del seu germà Felip, amb qui s'havia casat.
Joan va dir a Herodes: "No et és lícit tenir la dona del teu germà".
Per això Herodies li guardava rancúnia i volia que el matessin, però ella no va poder,
perquè Herodes tenia por de Joan, coneixent-lo just i sant, i el vigilava; i encara que es va quedar molt perplex en escoltar-lo, tanmateix va escoltar de bon grat.
Tanmateix, va arribar el dia propici, quan Herodes, el dia del seu aniversari, va celebrar un banquet per als grans de la seva cort, els oficials i notables de Galilea.
Quan la filla d'Herodies va entrar, va ballar i va agradar a Herodes i als convidats. Aleshores el rei va dir a la noia: "Demana'm el que vulguis i te'l donaré".
I li va fer aquest jurament: "Tot allò que em demanis, te'l donaré, encara que fos la meitat del meu regne".
La noia va sortir i va dir a la seva mare: "Què li he de demanar?". Ella va respondre: «El cap de Joan Baptista».
I ella va córrer al rei i va fer la petició, dient: "Vull que em doneu immediatament el cap de Joan Baptista en un plat".
El rei es va posar trist; tanmateix, a causa del jurament i dels convidats, no la va voler negar.
El rei de seguida va enviar un guàrdia amb ordres que li portés el cap.
El guàrdia va anar a decapitar-lo a la presó i va portar el cap en un plat i el va donar a la noia i la noia el va donar a la seva mare.
Quan els deixebles de Joan ho van sentir, van venir, van agafar el seu cos i el van posar en un sepulcre.