Evangeli d’avui 13 de setembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Primera lectura

Del llibre de Sirach
Sir 27, 33 - 28, 9 (NV) [Gr. 27, 30 - 28, 7]

El rancor i la ira són coses horribles,
i el pecador els porta dins.

Qui es venqui patirà la venjança del Senyor,
que sempre té presents els seus pecats.
Perdoneu la ofensa al vostre veí
i amb la vostra oració els vostres pecats seran perdonats.
Un home enfadat amb un altre,
com pot demanar curació al Senyor?
Qui no té pietat del seu semblant,
com pot defensar els seus pecats?
Si ell, que només és carn, té rancor,
com pot obtenir el perdó de Déu?
Qui expiarà els seus pecats?
Recordeu el final i deixeu d'odiar,
de dissolució i mort i sigueu fidels
als manaments.
Recordeu els preceptes i no odieu el vostre proïsme,
l’aliança de l’Altíssim i oblidar els errors dels altres.

Segona lectura

De la carta de Sant Pau Apòstol als romans
Rom 14,7-9

Germans, ningú de nosaltres viu per si mateix i ningú mor per si mateix, perquè si vivim, vivim per al Senyor, si morim, morim pel Senyor. Si vivim o morim, pertanyem al Senyor.
Per aquest motiu, Crist va morir i va tornar a la vida: ser el Senyor dels morts i dels vius.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Mateu
Mt 18,21: 35-XNUMX

En aquell moment, Pere es va acostar a Jesús i li va dir: «Senyor, si el meu germà comet pecats contra mi, quantes vegades li he de perdonar? Fins a set vegades? ». I Jesús li respongué: «No us ho dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Per aquest motiu, el regne del cel és com un rei que volia resoldre comptes amb els seus servents.
Havia començat a liquidar els comptes quan se li va presentar un home que li devia deu mil talents. Com que no va poder pagar, el mestre va ordenar que es vengués amb la seva dona, els seus fills i tot el que posseïa, i així va pagar el deute. Aleshores, el criat, prostrat a terra, li va suplicar que digués: "Tingueu paciència amb mi i us ho tornaré tot". El mestre va compadir-se d’aquell criat, el va deixar anar i li va perdonar el deute.
Tan bon punt va marxar, el criat va trobar un dels seus companys, que li devia cent denaris. Ella el va agafar pel coll i el va ofegar dient-li: "Torna el que et deus!" El seu company, prostrat a terra, li va pregar dient-li: "Tingueu paciència amb mi i us el retornaré". Però no va voler, va anar i el va fer empresonar a la presó, fins que va pagar el deute.
En veure el que estava passant, els seus companys es van lamentar molt i van anar a denunciar al seu amo tot el que havia passat. Llavors el mestre va convocar l’home i li va dir: “Malvat criat, t’he perdonat tot aquest deute perquè m’has demanat. No se suposava que també havíeu de tenir pietat de la vostra companya, tal com vaig tenir pietat de vosaltres? ”. En ira, el mestre el va lliurar als torturadors fins que va pagar tot el que havia de pagar, així també el meu Pare celestial us farà si no perdoneu del vostre cor, cadascun al seu propi germà.

PARAULES DEL SANT PARE
Des del nostre bateig, Déu ens ha perdonat, perdonant-nos un deute insolvent: el pecat original. Però, aquesta és la primera vegada. Llavors, amb una misericòrdia il·limitada, ens perdona tots els pecats tan bon punt mostrem fins i tot un petit senyal de penediment. Déu és així: misericordiós. Quan tinguem la temptació de tancar el cor a aquells que ens han ofès i demanar disculpes, recordem les paraules del Pare celestial al servent despietat: «Us he perdonat tot aquest deute perquè m’heu suplicat. No se suposava que tinguessis pietat de la teva companya, igual que jo tenia pietat de tu? " (vv. 32-33). Qualsevol persona que hagi experimentat l’alegria, la pau i la llibertat interior que prové del perdó es pot obrir a la possibilitat de perdonar al seu torn. (Angelus, 17 de setembre de 2017