Evangeli d’avui 16 de setembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc
LECTURA DEL DIA
Des de la primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis
1 Cor 12,31 - 13,13
Els germans, en canvi, desitgen intensament els majors carismes. Per tant, us mostro la forma més sublim.
Si parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués caritat, seria com un bronze remolí o un plateret sonant.
I si tingués el do de la profecia, si conegués tots els misteris i tingués tot el coneixement, si tingués prou fe per portar muntanyes, però no tingués caritat, no seria res.
I fins i tot si donés tots els meus béns com a menjar i lliurés el meu cos per presumir-ne, però no tingués caritat, no em serviria de res.
La caritat és magnànima, la caritat és benèfica; no té enveja, no presumeix, no s’infla d’orgull, no li falta respecte, no busca el seu propi interès, no s’enfada, no té en compte el mal rebut, no gaudeix de la injustícia, però s’alegra de la veritat. Tots ho sentim, tots creiem, tots esperem, tots perdurem.
La caritat no s’acabarà mai. Les profecies desapareixeran, el do de les llengües cessarà i el coneixement desapareixerà. De fet, coneixem imperfectament i profetitzem imperfectament. Però quan arribi allò que és perfecte, allò que és imperfecte desapareixerà. Quan era petit, parlava de petit, pensava de petit, raonava de petit. Havent esdevingut home, he eliminat el que era de petit.
Ara veiem de manera confusa, com en un mirall; llavors, en canvi, veurem cara a cara. Ara ho sé imperfectament, però després ho sabré perfectament, com jo també sóc conegut. Per tant, ara queden aquestes tres coses: fe, esperança i caritat. Però el més gran de tots és la caritat!
EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 7,31: 35-XNUMX
En aquell moment, el Senyor va dir:
“Amb qui puc comparar la gent d'aquesta generació? A qui és semblant? És similar als nens que, asseguts a la plaça, es criden així:
"Vam tocar la flauta i tu no vas ballar,
vam cantar un lament i no vas plorar! ”.
De fet, va venir Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i tu dius: "És posseït per dimonis". Ha vingut el Fill de l’home, menjant i bevent, i tu dius: "Aquí hi ha un golafre i un borratxo, amic dels recaptadors d’impostos i dels pecadors!".
Però la saviesa ha estat reconeguda només per tots els seus fills ».
PARAULES DEL SANT PARE
Això és el que pateix el cor de Jesucrist, aquesta història d’infidelitat, aquesta història de no reconèixer les carícies de Déu, l’amor de Déu, d’un Déu enamorat que et busca, busca que tu també siguis feliç. Aquest drama no va passar només a la història i va acabar amb Jesús, és el drama quotidià. També és el meu drama. Cadascun de nosaltres pot dir: 'Puc reconèixer el temps en què em van visitar? Em visita Déu? Cadascun de nosaltres pot caure en el mateix pecat que el poble d’Israel, el mateix pecat que Jerusalem: no reconèixer el temps en què ens van visitar. I cada dia el Senyor ens visita, cada dia truca a la nostra porta. He sentit alguna invitació, alguna inspiració per seguir-lo més de prop, per fer una obra de caritat, per resar una mica més? No sé, tantes coses a les quals el Senyor ens convida cada dia a reunir-se amb nosaltres. (Santa Marta, 17 de novembre de 2016)