Evangeli d’avui 17 de setembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Des de la primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis
1Cor 15,1-11

Aleshores us anuncio, germans, l'Evangeli que us vaig anunciar i que heu rebut, en el qual esteu ferms i pel qual sou salvats, si el guardeu tal com us ho vaig anunciar. A no ser que hagis cregut en va!
Perquè us he transmès, primer de tot, el que també vaig rebre, que Crist va morir pels nostres pecats segons les Escriptures, que va ser enterrat i que va ressuscitar el tercer dia segons les Escriptures, i que es va aparèixer a Cefas, i després als Dotze...
Més tard es va aparèixer a més de cinc-cents germans alhora: la majoria encara viuen, mentre que alguns han mort. També es va aparèixer a Jaume, i després a tots els apòstols. Finalment, també em va semblar com si fos un avortament.
De fet, sóc el més petit dels apòstols i no sóc digne de ser anomenat apòstol perquè vaig perseguir l'Església de Déu, però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la seva gràcia en mi no va ser en va. De fet, vaig treballar més que tots, però no jo, sinó la gràcia de Déu que està amb mi.
Per tant, tant jo com ells, així prediquem i així heu cregut.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 7,36: 50-XNUMX

En aquell moment, un dels fariseus va convidar Jesús a menjar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es va asseure a taula. I vet aquí que una dona pecadora d'aquella ciutat, en sentir que era a casa del fariseu, va portar un pot de perfum; dempeus darrere d'ell, prop dels seus peus, plorant, va començar a mullar-los amb llàgrimes, després els va assecar amb els cabells, els va fer un petó i els va ruixar amb perfum.
En veure això, el fariseu que l'havia convidat es va dir: "Si aquest home fos profeta, sabria qui és i de quina mena és la dona que el toca: és una pecadora!".
Llavors Jesús li va dir: "Simó, tinc alguna cosa a dir-te". I ell va respondre: "Digues-ho, mestre". «Un creditor tenia dos deutors: un li devia cinc-cents denaris, l'altre cinquanta. Com que no tenien res a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Aleshores, quin d'ells l'estimarà més?" Simone va respondre: "Suposo que és ell a qui va perdonar més". Jesús li digué: «Has jutjat bé».
I, girant-se cap a la dona, digué a Simó: «Veus aquesta dona? Vaig entrar a casa teva i no em vas donar aigua pels peus; en canvi, em va mullar els peus amb les seves llàgrimes i els va assecar amb els cabells. No em vas fer un petó; però ella, des que vaig entrar, no ha parat de besar-me els peus. No m'has ungit el cap amb oli; en canvi, em va ruixar perfum als peus. Per això us dic: els seus molts pecats són perdonats, perquè va estimar molt. En canvi, a qui poc se li perdona poc estima".
Aleshores li va dir: "Els teus pecats són perdonats". Llavors els convidats van començar a dir entre ells: "Qui és aquest que fins i tot perdona els pecats?". Però ell digué a la dona: «La teva fe t'ha salvat; vés en pau!».

PARAULES DEL SANT PARE
El fariseu no pot concebre que Jesús es deixi “contaminar” pels pecadors, així pensaven. Però la Paraula de Déu ens ensenya a distingir entre el pecat i el pecador: no hem de comprometre's amb el pecat, mentre que els pecadors, és a dir, tots! – som com persones malaltes que necessiten ser tractades, i per curar-los cal que el metge s'acosti, els visiti, els toqui. I, naturalment, el malalt, per ser curat, ha de reconèixer que necessita un metge. Però moltes vegades caiem en la temptació de la hipocresia, de creure que som millors que els altres. Tots, mireu el nostre pecat, els nostres errors i mireu al Senyor. Aquesta és la línia de la salvació: la relació entre el "jo" pecador i el Senyor. (Audiència General, 20 d'abril de 2016)