Evangeli d’avui 19 de setembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Des de la primera carta de Sant Pau Apòstol als Corintis
1 Cor 15,35-37.42-49

Germans, algú dirà: «Com ressusciten els morts? Amb quin cos vindran? ». Ximple! El que sembres no cobra vida si no mor primer. Pel que fa al que sembres, no sembres el cos que naixerà, sinó un simple gra de blat o algun altre tipus. També ho és la resurrecció dels morts: es sembra en corrupció, es ressuscita en incorrupció; es sembra en la misèria, s’eleva en la glòria; es sembra en debilitat, puja en poder; el cos dels animals es sembra, el cos espiritual ressuscita.

Si hi ha un cos animal, també hi ha un cos espiritual. De fet, està escrit que el primer home, Adam, es va convertir en un ésser viu, però l’últim Adam es va convertir en un esperit vivificador. No hi va haver primer el cos espiritual, sinó l’animal, i després l’espiritual. El primer home, pres de la terra, és de terra; el segon home ve del cel. Com és l’home terrenal, també ho són els de la terra; i com és l'home celestial, també ho són els celestials. I de la mateixa manera que érem com l’home terrenal, també serem com l’home celestial.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 8,4: 15-XNUMX

En aquell moment, quan es reunia una gran multitud i gent de totes les ciutats se li acostava, Jesús va dir en una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Mentre sembrava, alguns van caure al llarg de la carretera i van ser trepitjats i els ocells del cel se la van menjar. Una altra part va caure sobre la pedra i, tan bon punt va brotar, es va assecar per manca d’humitat. Una altra part va caure entre els esbarzers, i els esbarzers, que van créixer junt amb ell, l’ofegaven. Una altra part va caure sobre el sòl bo, va brotar i va produir cent vegades més ". Dit això, va exclamar: "Qui té orelles per escoltar, escolta!"
Els seus deixebles el van interrogar sobre el significat de la paràbola. I va dir: "Us és donat conèixer els misteris del regne de Déu, però als altres només amb paràboles, de manera que
veure no veure
i escoltant no entenen.
El significat de la paràbola és aquest: la llavor és la paraula de Déu. Les llavors que van caure pel camí són aquelles que l’han escoltat, però després ve el dimoni i els treu la Paraula dels seus cors, de manera que no passi, creient, es guarden. Els de la pedra són aquells que, quan escolten, reben la Paraula amb alegria, però no tenen arrels; creuen per un temps, però en el moment del judici fracassen. Els que van caure entre els esbarzers són aquells que, després d’haver escoltat, es van deixar ofegar pel camí per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida i no arriben a la maduresa. Els que estan en bon terreny són aquells que, després d’haver escoltat la Paraula amb un cor integral i bo, la guarden i donen fruits amb perseverança.

PARAULES DEL SANT PARE
Això del sembrador és una mica la "mare" de totes les paràboles, perquè parla d'escoltar la Paraula. Ens recorda que és una llavor fructífera i eficaç; i Déu generosament l’escampa arreu, independentment dels residus. Així és el cor de Déu! Cadascun de nosaltres és un terreny sobre el qual cau la llavor de la Paraula, ningú no queda exclòs. Ens podem preguntar: quin tipus de terreny sóc? Si volem, amb la gràcia de Déu, podem convertir-nos en una bona terra, arada i cultivada amb cura, per madurar la llavor de la Paraula. Ja està present al nostre cor, però fer-lo fructificar depèn de nosaltres, depèn de la benvinguda que reservem a aquesta llavor. (Angelus, 12 de juliol de 2020)