L'evangeli d'avui l'22 de desembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Del primer llibre de Samuèle
1Sam 1,24-28

En aquells dies, Anna es va endur Samuèle amb un bou de tres anys, un efa de farina i una pell de vi, i el va portar al temple del Senyor a Xilo: encara era un nen.

Després de sacrificar el toro, van presentar el noi a Eli i ella va dir: "Perdona'm, senyor. Per la vostra vida, senyor meu, sóc aquella dona que havia estat aquí amb vosaltres per pregar al Senyor. Vaig pregar per aquest nen i el Senyor em va concedir la gràcia que demanava. Jo també vaig deixar que el Senyor ho demanés: durant tots els dies de la seva vida se li exigeix ​​al Senyor ”.

I es van inclinar allí davant el Senyor.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 1,46: 55-XNUMX

En aquell moment, Maria va dir:

«La meva ànima magnifica el Senyor
i el meu esperit s'alegra de Déu, el meu salvador,
perquè mirava la humilitat del seu servent.
A partir d’ara, totes les generacions em diran beneïdes.

El Totpoderós ha fet grans coses per mi
i sant és el seu nom;
de generació en generació la seva misericòrdia
per als que el temen.

Va desplegar el poder del seu braç,
ha escampat els orgullosos en els pensaments del seu cor;
ha tirat els poderosos dels seus trons,
va alçar als humils;
ha omplert de coses bones els famolencs,
va enviar als rics amb les mans buides.

Ha ajudat el seu servent Israel,
recordant la seva misericòrdia,
com va dir als nostres pares:
per Abraham i els seus descendents, per sempre ».

PARAULES DEL SANT PARE
Què ens aconsella la nostra mare? Avui, a l'Evangeli, el primer que diu és: "La meva ànima magnifica el Senyor" (Lc 1,46). Nosaltres, acostumats a escoltar aquestes paraules, potser ja no prestem atenció al seu significat. Magnificar significa literalment "fer gran", ampliar. Maria "magnifica el Senyor": no els problemes, que no van faltar en aquell moment. D'aquí brolla el Magnificat, d'aquí neix l'alegria: no de l'absència de problemes, que tard o d'hora arriben, sinó l'alegria prové de la presència de Déu que ens ajuda, que és a prop nostre. Perquè Déu és gran. I sobretot, Déu mira els més menuts. Som la seva debilitat d’amor: Déu mira i estima els més petits. (Angelus, 15 d'agost de 2020)