L’evangeli d’avui 25 de març del 2020 amb comentaris
De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 1,26-38.
En aquell moment, Déu va enviar l’àngel Gabriel a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret,
a una verge, va fiançar amb un home de la casa de David, anomenat Josep. La verge es deia Maria.
Entrant a ella, va dir: "Us saludo, ple de gràcia, el Senyor està amb vosaltres".
A aquestes paraules, ella es va inquietar i es va preguntar quin significat tenia aquesta salutació.
L’àngel li va dir: «No tingueu por, Maria, perquè heu trobat gràcia amb Déu.
Heus, vareu concebre un fill, donar-li a llum i cridar-lo Jesús.
Serà gran i es dirà Fill de l’Altíssim; el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David
i regnarà per sempre sobre la casa de Jacob i el seu regnat no tindrà final. "
Llavors Maria va dir a l'àngel: «Com és possible? No conec l'home ».
L’àngel li va respondre: «L’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, el poder de l’Altíssim us eclipsarà. El que naixerà serà, per tant, sant i anomenat Fill de Déu.
Vegeu: Elizabeth, la vostra parenta, a la seva vellesa, també va concebre un fill i aquest és el sisè mes que tothom va dir estèril:
res no és impossible per a Déu ».
Llavors Maria va dir: "Aquí estic, sóc la sirvienta del Senyor, deixeu el que heu dit."
I l'àngel se'n va anar.
Sant Amedeu de Lausana (1108-1159)
Monjo cistercenc, aleshores bisbe
Homial Marcial III, SC 72
La paraula descendia al ventre de la Verge
La Paraula va venir d’ell mateix i va baixar per sota d’ell mateix quan es va fer carn i va viure entre nosaltres (cf. Jn 1,14), quan es va despullar de si mateix, prenent la forma d’esclau (cf Fil 2,7). El seu despullament va ser un descens. Tanmateix, va descendir per no privar-se de si mateix, es va fer carn sense deixar de ser la Paraula i sense disminuir, prenent la humanitat, la glòria de la seva majestat. (...)
Perquè de la mateixa manera que l’esplendor del sol penetra al got sense trencar-lo, i com la mirada cau en un líquid pur i tranquil sense separar-lo ni dividir-lo per sondar-ho tot fins al fons, també la Paraula de Déu va entrar a la residència verginal mentre el pit de la Mare de Déu romania tancat. (...) El Déu invisible es va convertir així en home visible; qui no podia ni patir ni morir, es va mostrar patidor i mortal. Qui escapa dels límits de la nostra naturalesa, hi volia contenir. Es va tancar a l’úter d’una mare, la immensitat de la qual engloba tot el cel i la terra. I aquell que el cel del cel no pot contenir, l’úter de Maria l’abraçà.
Si busqueu com va passar, escolteu que l'arcàngel explica a Maria el desenvolupament del misteri, en aquests termes: "L'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, el poder de l'Altíssim us eclipsarà" (Lc 1,35) . (...) Perquè preferiblement per a tots i sobretot, sou vosaltres qui heu triat perquè superareu per la plenitud de la gràcia a tots aquells que, abans o després de vosaltres, hi han estat o hi seran.