Evangeli d’avui 26 de setembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Del llibre del Qoèlet
Qo 11,9 - 12,8

Alegreu-vos, home jove, de la vostra joventut i alegreu el vostre cor en els dies de la vostra joventut. Seguiu els camins del vostre cor i els desitjos dels vostres ulls. Però sapigueu que per tot això Déu us convocarà al judici. Allunyeu la malenconia del vostre cor, traieu el dolor del vostre cos, perquè la joventut i els cabells negres són un alè. Recorda el teu creador els dies de la teva joventut, abans que arribin els dies tristos i arribin els anys en què has de dir: "No en tinc cap gust"; abans que el sol, la llum, la lluna i les estrelles s’enfosqueixin i els núvols tornin després de la pluja; quan els cuidadors de la casa tremolaran i els forts es doblegaran i les dones que moldren deixaran de treballar, perquè en queden poques, i les que miren per les finestres es tornaran tenues i les portes es tancaran al carrer; quan es baixarà el soroll de la roda i s’atenuarà el crit dels ocells i s’esvairan tots els tons de la cançó; quan tindràs por de les altures i el terror que sentiràs en el camí; quan l’ametller floreix i la llagosta s’arrossega i el tàper ja no tindrà cap efecte, ja que l’home entra a la residència eterna i els xiuqueros passegen pel camí; abans que es trenqui el fil de plata i es trenqui la làmpada daurada i es trenqui l’àmfora a la font i la politja caigui al pou i la pols torni a la terra, com era abans, i torna l’alè de la vida a Déu, que la va donar. Vanitat de vanitats, diu Qoèlet, tot és vanitat.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 9,43, 45b-XNUMX

Aquell dia, mentre tothom admirava totes les coses que feia, Jesús va dir als seus deixebles: "Tingueu en compte aquestes paraules: el Fill de l'home està a punt de ser entregat en mans dels homes". Tanmateix, no van entendre aquestes paraules: van romandre tan misteriosos per a ells que no van entendre el seu significat i van tenir por de preguntar-li sobre aquest tema.

PARAULES DEL SANT PARE
Potser pensem, cadascun de nosaltres pot pensar: 'I què passarà amb mi, amb mi? Com serà la meva creu? '. No ho sabem. No ho sabem, però n’hi haurà! Hem de demanar la gràcia de no fugir de la Creu quan arribi: amb por, eh! Això és cert! Això ens fa por. Molt a prop de Jesús, a la creu, hi havia la seva mare, la seva mare. Potser avui, el dia que li resem, estarà bé demanar-li la gràcia de no treure la por –que ha de venir, la por de la creu ...–, però la gràcia de no espantar-nos i fugir de la creu. Ella hi era i sap estar a prop de la Creu. (Santa Marta, 28 de setembre de 2013