Evangeli d’avui 27 de novembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc
LECTURA DEL DIA
Del llibre de l’apocalipsi de Sant Joan Apòstol
Ap 20,1-4.11 - 21,2
Jo, Joan, vaig veure un àngel que baixava del cel amb la clau de l’abisme i una gran cadena. Va agafar el drac, l'antiga serp, que és el diable i el Satanàs, i el va encadenar durant mil anys; el va llançar a l’abisme, el va tancar i el va col·locar el segell, de manera que deixés de seduir les nacions fins que es complissin els seus mil anys, després dels quals haurà de ser alliberat durant un temps.
Llavors vaig veure alguns trons (els qui hi eren asseguts tenien el poder de jutjar) i les ànimes dels decapitats a causa del testimoni de Jesús i de la paraula de Déu, i dels que no havien adorat la bèstia i la seva estàtua i no havien rebut la marca al front i a la mà. Van reviure i van regnar amb Crist durant mil anys.
I vaig veure un gran tron blanc i aquell que s’hi asseia. La terra i el cel van desaparèixer de la seva presència sense deixar rastre de si mateix. I vaig veure els morts, grans i petits, de peu davant del tron. I es van obrir els llibres. També es va obrir un altre llibre, el de la vida. Els morts van ser jutjats segons les seves obres, basant-se en el que estava escrit en aquells llibres. El mar va retornar els morts que custodiava, la mort i els inferns van fer els morts que custodiaven, i cadascun va ser jutjat segons les seves obres. Llavors la Mort i l’inframón van ser llançats al llac de foc. Aquesta és la segona mort, el llac de foc. I qui no estava escrit al llibre de la vida va ser llançat al llac de foc.
I vaig veure un cel nou i una terra nova: l’antic cel i la terra havien desaparegut i el mar ja no hi havia. I també vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, que baixava del cel, de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu marit.
EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 21,29: 33-XNUMX
En aquell moment, Jesús va dir als seus deixebles una paràbola:
«Observeu la figuera i tots els arbres: quan ja brollen, enteneu per vosaltres mateixos, mirant-los, que l’estiu ja és a prop. Així també: quan vegeu que succeeixen aquestes coses, sabeu que el regne de Déu és a prop.
En veritat, us dic: aquesta generació no passarà abans que tot passi. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran ».
PARAULES DEL SANT PARE
La història de la humanitat, com la història personal de cadascun de nosaltres, no es pot entendre com una simple successió de paraules i fets que no tenen sentit. Ni tan sols es pot interpretar a la llum d’una visió fatalista, com si tot estigués ja preestablert segons un destí que prengui qualsevol espai de llibertat, impedint-nos prendre decisions fruit d’una decisió real. Coneixem, però, un principi fonamental amb el qual hem d’afrontar: "El cel i la terra passaran - diu Jesús -, però les meves paraules no passaran" (v. 31). El veritable nus crucial és aquest. Aquell dia, cadascun de nosaltres haurà d’entendre si la Paraula del Fill de Déu ha il·luminat la seva existència personal o si li ha donat l’esquena preferint confiar en les seves pròpies paraules. Serà més que mai el moment en què abandonar-nos definitivament a l’amor del Pare i confiar-nos a la seva misericòrdia. (Angelus, 18 de novembre de 2018)