L'evangeli d'avui l'28 de desembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
De la primera carta de l'apòstol Sant Joan
1 Jn 1,5 - 2,2

Fills meus, aquest és el missatge que li hem escoltat i que us anunciem: Déu és llum i no hi ha foscor en ell. Si diem que estem en comunió amb ell i caminem a les fosques, som mentiders i no practiquem la veritat. Però si caminem a la llum, com ell és a la llum, estem en comunió entre nosaltres i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat.

Si diem que no tenim pecat, ens enganyem i la veritat no és en nosaltres. Si confessem els nostres pecats, ell és fidel i suficient per perdonar-nos i netejar-nos de tota iniquitat. Si diem que no hem pecat, el convertim en mentider i la seva paraula no és en nosaltres.

Fills meus, us escric aquestes coses perquè no pecheu; però si algú ha pecat, tenim un Paràclit amb el Pare: Jesucrist, el just. És víctima de l'expiació dels nostres pecats; no només per als nostres, sinó també per als de tot el món.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Mateu
Mt 2,13: 18-XNUMX

Els Reis Mags acabaven de marxar quan un àngel del Senyor es va aparèixer a Josep en un somni i li va dir: "Aixeca't, porta el nen i la seva mare amb tu, fuig a Egipte i queda allà fins que t'adverti: Herodes vol buscar el nen per msgstr "matant - lo".

Es va llevar a la nit, va agafar el nen i la seva mare i es va refugiar a Egipte, on va romandre fins a la mort d’Herodes, perquè es complís allò que el Senyor havia dit a través del profeta:
"Des d'Egipte vaig trucar al meu fill".

Quan Herodes es va adonar que els Reis Mags s’havien burlat d’ell, es va enfurismar i el va enviar a matar tots els nens que eren a Betlem i a tot el seu territori i que estaven dos anys menys, segons el temps que havia après exactament. pels Reis Mags.

Aleshores es va complir el que es va dir a través del profeta Jeremies:
"Es va sentir un crit a Rama,
un crit i un gran lament:
Rachel plora els seus fills
i no vol ser consolat,
perquè ja no ho són ».

PARAULES DEL SANT PARE
Aquesta negativa de Rachel que no vol ser consolada també ens ensenya quanta delicadesa se’ns demana davant el dolor dels altres. Per parlar d’esperança als desesperats, cal compartir-ne la desesperació; per eixugar una llàgrima de la cara dels qui pateixen, hem d’unir les nostres llàgrimes amb les seves. Només així les nostres paraules poden ser realment capaces de donar una mica d’esperança. I si no puc dir paraules així, amb llàgrimes, amb dolor, és millor el silenci; la carícia, el gest i cap paraula. (Audiència general, 4 de gener de 2017)