L’evangeli d’avui 28 de febrer de 2020 amb comentaris de Santa Chiara

De l’evangeli de Jesucrist segons Mateu 9,14-15.
En aquell moment, els deixebles de Joan van arribar a Jesús i li van dir: "Per què, mentre nosaltres i els fariseus dejunem, els vostres deixebles no dejunen?"
I Jesús els digué: "Poden plorar els convidats del casament mentre el nuvi és amb ells?" Però arribaran els dies en què se’ls apartarà el nuvi i, després, dejunaran.

Clara d'Assís (1193-1252)
fundador de l'orde de Clarisses

Tercera carta a Inés de Praga
Viu per lloar-lo
Per a cadascun de nosaltres, ja sigui sa i robust, el dejuni ha de ser perpetu. I fins i tot els dijous, de les èpoques que no dejunen, cadascú pot fer el que vulgui, és a dir, qui no vol dejunar no està obligat a fer-ho. Però els que tenim bona salut dejuniem tots els dies, excepte els diumenges i el Nadal. Tot i això, no se’ns exigeix ​​dejuni, tal com ens va ensenyar el beat Francesc en els seus escrits, durant tota la temporada de Pasqua i en les festes de la Mare de Déu i dels Sants Apòstols, tret que caiguessin el divendres. Però, com he dit més amunt, els que som sans i robusts sempre consumim aliments permesos a la Quaresma.

Tanmateix, com que no tenim un cos de bronze, ni el nostre és la força del granit, al contrari som força fràgils i propensos a qualsevol debilitat corporal, us prego i us suplico en el Senyor, el més estimat, que us modereu amb prudent discreció en austeritat, gairebé exagerat i impossible, del que he sabut. I us demano al Senyor que visqueu per lloar-lo, que feu raonables les ofrenes que li feu i que el vostre sacrifici sigui condimentat sempre amb la sal de la prudència.

Desitjo que sempre estigueu bé en el Senyor, tal com ho puc desitjar per mi mateix