Evangeli d’avui 28 de novembre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
Del llibre de l’apocalipsi de Sant Joan Apòstol
Apocalipsi 22,1: 7-XNUMX

L’àngel del Senyor em va mostrar, Joan, un riu d’aigua viva, clar com el cristall, que brollava del tron ​​de Déu i l’Anyell. Al mig de la plaça de la ciutat i a banda i banda del riu, hi ha un arbre de la vida que dóna fruits dotze vegades a l’any i que dóna fruits cada mes; les fulles de l'arbre serveixen per curar les nacions.

I ja no hi haurà maledicció.
A la ciutat hi haurà el tron ​​de Déu i de l'Anyell:
els seus servents l’adoraran;
li veuran la cara
i portaran el seu nom al front.
No hi haurà més nit,
i ja no els caldrà
de llum de llum ni de llum solar,
perquè el Senyor Déu els il·luminarà.
I regnaran per sempre per sempre.

I em va dir: «Aquestes paraules són certes i certes. El Senyor, el Déu que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per mostrar als seus servents les coses que passaran aviat. Aquí, aviat vindré. Feliç aquell que guarda les paraules profètiques d’aquest llibre ».

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 21,34: 36-XNUMX

Aleshores, Jesús va dir als seus deixebles:

«Aneu amb compte amb vosaltres mateixos, perquè els vostres cors no quedin carregats de dissipacions, embriaguesa i preocupacions de la vida i que aquell dia no us caigui de sobte; de fet, com una trampa caurà sobre tots aquells que viuen a la superfície de tota la terra.

Estigueu desperts a cada moment pregant, perquè tingueu la força d’escapar de tot allò que està a punt de passar i d’aparèixer davant el Fill de l’home ».

PARAULES DEL SANT PARE
Estigueu desperts i pregueu. El son interior sorgeix de girar-nos sempre al voltant de nosaltres mateixos i quedar-nos atrapats al recinte de la nostra vida amb els seus problemes, alegries i dolors, però sempre girant al nostre voltant. I això cansa, avorreix, es tanca a l’esperança. Aquí rau l’arrel de l’entumiment i la mandra de què parla l’Evangeli. L’Advent ens convida a un compromís de vigilància mirant fora de nosaltres mateixos, ampliant la ment i el cor per obrir-nos a les necessitats de la gent, dels germans, al desig d’un nou món. És el desig de tants pobles turmentats per la fam, la injustícia, la guerra; és el desig dels pobres, dels febles, dels abandonats. Aquest moment és oportú per obrir els nostres cors, per fer-nos preguntes concretes sobre com i per a qui passem la vida. (Angelus, 2 de desembre de 2018