L’evangeli d’avui 29 de febrer de 2020 amb comentaris

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 5,27-32.
En aquell moment, Jesús va veure un recaptador d’impostos anomenat Levi assegut a l’oficina tributària, i li va dir: "Segueix-me!"
Ell, deixant-ho tot, es va aixecar i el va seguir.
Llavors Levi li va preparar un gran banquet a casa seva. Hi havia una munió de recaptadors d’impostos i d’altres persones asseguts amb ells a la taula.
Els fariseus i els seus escribes van murmurar i van dir als seus deixebles: "Per què mengeu i beveu amb els recaptadors d'impostos i els pecadors?"
Jesús va respondre: «No els sans necessiten un metge, sinó els malalts;
No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors per convertir-se ”.

Juliana de Norwich (entre 1342-1430 cc)
Anglès reclusa

Revelacions de l’amor diví, cap. 51-52
"Vaig venir a cridar ... els pecadors per convertir-se"
Déu em va mostrar un senyor assegut solemnement en pau i descans; suaument va enviar el seu criat a fer la seva voluntat. El criat es va afanyar a córrer per amor; però, heus aquí, va caure d’un penya-segat i va resultar ferit de gravetat. (...) Al servidor, Déu em va mostrar el mal i la ceguesa causats per la caiguda d'Adam; i en el mateix serveixo la saviesa i la bondat del Fill de Déu. En el Senyor, Déu m'ha mostrat la seva compassió i la seva pietat per la desgràcia d'Adam, i en el mateix Senyor la noblesa més alta i la glòria infinita a la qual la humanitat és elevat per la Passió i la mort del Fill de Déu. És per això que el nostre Senyor està molt content de la seva pròpia caiguda [en aquest món de la seva Passió], a causa de l'exaltació i la plenitud de la felicitat assolides per la humanitat, que superen sens dubte, el que hauríem tingut si Adam no hagués caigut. (...)

Per tant, no tenim cap motiu de pena, ja que el nostre pecat va provocar el patiment de Crist, ni cap motiu per alegrar-nos, ja que el seu amor infinit el va fer patir. (...) Si passa que caiem per ceguesa o debilitat, aixequem-nos immediatament, al dolç toc de gràcia. Corregim-nos amb tota la nostra bona voluntat seguint l’ensenyament de la santa Església, segons la gravetat del pecat. Anem a Déu enamorats; no ens deixeu desesperar-nos mai, però tampoc no som massa temeraris, com si caigués no importés. Reconeixem sincerament la nostra debilitat, sabent que no seríem capaços de suportar ni un moment si no tinguéssim la gràcia de Déu. (...)

És correcte que el nostre Senyor desitgi que acusem i reconeguem amb veracitat i fidelitat la nostra caiguda i tot el mal que segueix, sabent que mai no la podrem reparar. Alhora, vol que reconeguem amb fidelitat i veritat l’amor etern que ens té i l’abundància de la seva misericòrdia. Veure i reconèixer tots dos juntament amb la seva gràcia, aquesta és la confessió humil que el Senyor espera de nosaltres i que és la seva obra a la nostra ànima.