L’evangeli d’avui 6 d’octubre de 2020 amb les paraules del papa Francesc

LECTURA DEL DIA
De la carta de Sant Pau Apòstol al Galati
Gal 1,13: 24-XNUMX

Germans, segur que heu sentit a parlar de la meva conducta anterior al judaisme: perseguia ferotge l’Església de Déu i la devastava, superant en el judaisme a la majoria dels meus companys i compatriotes, tan persistent com mantenia les tradicions dels pares.

Però quan Déu, que em va triar des de l’úter de la meva mare i em va cridar amb la seva gràcia, es va complaure en revelar el seu Fill en mi per poder anunciar-lo entre la gent, de seguida, sense demanar consell a ningú, sense anar a Jerusalem. dels que eren apòstols abans que jo, vaig anar a Aràbia i després vaig tornar a Damasc.

Més tard, tres anys després, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefàs i em vaig quedar amb ell quinze dies; dels apòstols no vaig veure cap altre que Jaume, el germà del Senyor. En el que us escric —ho dic davant Déu—, no menteixo.
Després vaig anar a les regions de Síria i Cilìcia. Però no em coneixien personalment les esglésies de Judea que estan en Crist; només ho havien sentit a dir: "Qui ens perseguia, ara anuncia la fe que volia destruir". I van glorificar Déu pel meu bé.

EVANGELI DEL DIA
De l’evangeli segons Lluc
Lc 10,38: 42-XNUMX

Aleshores, mentre anaven de camí, Jesús va entrar al poble i una dona, de nom Martha, el va acollir.
Tenia una germana que es deia Maria, que, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula. Marta, per la seva banda, es va desviar per molts serveis.
Aleshores es va avançar i va dir: "Senyor, no t'importa què la meva germana em va deixar sola per servir?" Així que digueu-la perquè m'ajudi. Però el Senyor va respondre: «Marta, Marta, estàs ansiosa i agitada per moltes coses, però només fa falta una cosa. Maria ha escollit la millor part, que no se la traurà ».

PARAULES DEL SANT PARE
En la seva ocupació i ocupació, Marta corre el risc d’oblidar -i aquest és el problema- el més important, és a dir, la presència del convidat, que era Jesús en aquest cas. Oblida la presència del convidat. I el convidat no ha de ser servit, alimentat, atès de totes les maneres. Sobretot s’ha d’escoltar. Recordeu bé aquesta paraula: escolteu! Perquè el convidat ha de ser acollit com a persona, amb la seva història, el cor ple de sentiments i pensaments, perquè se senti realment com a casa. Però si acolliu un hoste a casa vostra i continueu fent coses, el feu seure allà, ell mut i tu mut, és com si fos de pedra: l’hoste de pedra. No, cal escoltar el convidat. (Angelus, 17 de juliol de 2016