Evangeli d'avui amb comentari: 24 de febrer de 2020

De l’evangeli de Jesucrist segons Marc 9,14-29.
Aleshores, Jesús va descendir de la muntanya i va arribar als deixebles, els va veure envoltats per una gran multitud i per uns escribes que discutien amb ells.
Tota la gent, en veure'l, es va sorprendre i va córrer a saludar-lo.
I els va preguntar: "Què discutiu amb ells?"
Una de les multituds li va respondre: «Mestre, vaig portar al meu fill, amb un esperit silenciós.
Quan l’agafa, la llença a terra i s’escuma, ratlla les dents i s’enforteix. Vaig dir als seus deixebles que el perseguissin, però no van tenir èxit ».
Llavors els va respondre: "Generació infidel! Quant de temps estaré amb tu? Quant de temps hauré de posar-me a tu? Dóna-m'ho. "
I el van portar. A la vista de Jesús, l’esperit va sacsejar el noi amb convulsions i ell, caient a terra, va rodar escuma.
Jesús va preguntar al seu pare: "Quant temps li ha passat això?" I ell va respondre: "Des de la infància;
de fet, sovint el llençava fins i tot a foc i aigua per matar-lo. Però si podeu fer qualsevol cosa, tingueu pietat de nosaltres i ajudeu-nos ».
Jesús li va dir: «Si podeu! Tot és possible per als que creuen ».
El pare del noi va respondre en veu alta: "Crec, ajuda'm en la meva incredulitat".
Aleshores, Jesús, veient la gent que corria, va amenaçar l’esperit impur que va dir: «Esperit mut i sord, us ordenaré, sortiu d’ell i no torni mai més».
I cridant i sacsejant-lo fort, va sortir. I el noi es va tornar mort, de manera que molts van dir: "Ha mort."
Però Jesús el va agafar de la mà i el va aixecar i es va aixecar.
Després va entrar a una casa i els deixebles li van preguntar en privat: "Per què no el podríem expulsar?"
I els va dir: "Aquest tipus de dimonis no es poden llençar de cap manera, tret de l'oració."

Erma (segle II)
El pastor, novè precepte
«Ajudeu-me en la meva incredulitat»
Eliminar la incertesa i no dubteu absolutament a preguntar-vos a Déu, dient en vosaltres mateixos: "Com puc demanar i rebre del Senyor haver pecat molt contra ell?". No penseu així, però amb tot el vostre cor us dirigiu al Senyor i pregueu-li fermament, i coneixereu la seva gran misericòrdia, perquè no us abandonarà, sinó que realitzarà l’oració de la vostra ànima. Déu no és com els homes que mantenen escamots, no recorda les ofenses i té compassió per la seva criatura. Mentrestant, purifiqueu el vostre cor de totes les vanitats d’aquest món, del mal i del pecat (...) i pregunteu al Senyor. Ho rebràs tot (...), si ho demanes amb plena confiança.

Si teniu dubtes al vostre cor, no rebreu cap sol·licitud. Aquells que dubten de Déu són indecisos i no treuen res de les seves exigències. (...) Els que dubten, tret que es converteixin, difícilment s’estalviaran. Per tant, purifiqueu-vos el dubte del cor, poseu la fe que sigui forta, cregueu en Déu i obtindreu totes les peticions que feu. Si es produeix que és tard per complir alguna sol·licitud, no caure en dubte perquè no s’arriba immediatament a la sol·licitud de la vostra ànima. El retard és fer-te créixer en la fe. Per tant, no us canseu de preguntar-vos quant voleu. (...) Compte amb el dubte: és terrible i sense sentit, que elimina molts creients de la fe, fins i tot dels que estaven molt decidits. (...) La fe és forta i poderosa. La fe, de fet, ho promet, ho aconsegueix tot, mentre que el dubte, perquè manca de confiança, no arriba a res.