Evangeli i Sant del dia: 13 de gener de 2020

Primer llibre de Samuel 1,1-8.
Hi havia un home de Ramataim, un zufita de les muntanyes d’Efraïm, que es deia Elkana, fill de Jerocam, fill d’Eliàu, fill de Tòcu, fill de Zuf, l’efraïmita.
Tenia dues dones, una que es deia Anna i l’altra Peninna. Peninna va tenir fills mentre que Anna no en va tenir cap.
Aquest home anava cada any de la seva ciutat per prostrar-se i sacrificar-se al Senyor dels exèrcits a Xilo, on s'allotjaven els dos fills d'Eli Cofni i de Pinques, sacerdots del Senyor.
Un dia Elkana va oferir el sacrifici. Ara solia donar la seva part a la seva dona Peninna i a tots els seus fills i filles.
A Anna, en canvi, li va donar només una part; però estimava l’Anna, tot i que el Senyor l’havia esterilitzat al ventre.
El seu rival, a més, la va patir durament a causa de la seva humiliació, perquè el Senyor l'havia esterilitzat a l'úter.
Això passava cada any: cada vegada que pujaven a la casa del Senyor, la mortificava. L’Anna va començar llavors a plorar i no volia prendre menjar.
Elkana, el seu marit, li va dir: “Anna, per què plores? Per què no menges? Per què està trist el teu cor? No sóc millor per a tu que deu fills? ”.

Salmi 116(115),12-13.14-17.18-19.
Què tornaré al Senyor
quant em va donar?
Aixecaré la copa de la salvació
i crideu al nom del Senyor.

Compliré els meus vots al Senyor,
davant tota la seva gent.
Preciós als ulls del Senyor
és la mort dels seus fidels.

Sóc el teu servent, fill de la teva serventa;
em vas trencar les cadenes.
Us oferiré sacrificis d’elogi
i crideu al nom del Senyor.

Compliré els meus vots al Senyor
davant tota la seva gent.
als passadissos de la casa del Senyor,
enmig teu, Jerusalem.

De l’evangeli de Jesucrist segons Marc 1,14-20.
Després de arrestar Joan, Jesús va anar a Galilea predicant l'evangeli de Déu i dient:
«El temps és complet i el regne de Déu és a prop; convertir-se i creure en l’evangeli ».
Passant al llarg del mar de Galilea, va veure Simone i Andrea, el germà de Simone, mentre llençaven les xarxes al mar; en realitat eren pescadors.
Jesús els va dir: "Segueix-me, et faré pescadors dels homes."
I de seguida, deixant les xarxes, el seguiren.
Anant una mica més enllà, també va veure a Jaume de Zebedeu i a Joan, el seu germà, al vaixell mentre reparaven les xarxes.
Els va cridar. I van deixar al seu pare Zebedeu al vaixell amb els nois, que el van seguir.

13 DE GENER

Beneïda VER VERNICA DE BINASCO

Binasco, Milà, 1445 - 13 de gener de 1497

Va néixer a Binasco (Mi) el 1445 d'una família camperola. Als 22 anys, va prendre l’hàbit de sant Agustí, com a germana laica, al monestir de Santa Marta de Milà. Aquí romandrà dedicada a les tasques domèstiques i a la mendicitat tota la vida. Fidel a l'esperit de l'època, va patir una dura disciplina ascètica, tot i estar malaltís. Ànima mística, tenia visions freqüents. Sembla que després d’una revelació va anar a Roma, on va ser rebuda amb afecte patern pel papa Alexandre VI. Tanmateix, la seva intensa vida contemplativa no li va impedir viure plenament la seva condició de captaire a Milà i els voltants, tant per les necessitats materials del convent com per ajudar els pobres i els malalts. Va morir el 13 de gener de 1497 després de rebre una agraïda i exultant salutació de comiat de tota la població durant cinc dies. El 1517, Lleó X va concedir al monestir de Santa Marta la facultat de celebrar la festa litúrgica d’aquest beneït. (Futur)

ORACIÓ

O Verònica, que, enmig del treball al camp i en el silenci dels claustres, ens va deixar exemples admirables d’una vida treballadora, piadosa i completament consagrada al Senyor; deh! imploreu-nos la impuresa del cor, una aversió constant al pecat, l'amor per Jesucrist, la caritat cap al proïsme i la resignació a la voluntat divina en els problemes i privacions del segle actual; perquè puguem algun dia amb vosaltres lloar, beneir i agrair Déu al cel. Que així sigui. Beata Verònica, prega per nosaltres.