Evangeli i Sant del dia: 19 de desembre de 2019

Llibre de jutges 13,2-7.24-25a.
Aquells dies, hi havia un home de Zorea d’una família danita anomenat Manoach; la seva dona era estèril i mai no havia parit.
L’àngel del Senyor va aparèixer a aquesta dona i li va dir: “Vet, que ets estèril i no has tingut fills, però concebràs i donarà a llum un fill.
Ara vés amb compte de beure vi o begudes calentes i menjar qualsevol cosa impura.
Ja que heu de concebre i tindreu un fill, pel qual no passarà una navalla, perquè el fill serà un nazire consagrat a Déu des de l’úter; començarà a alliberar Israel de les mans dels filisteus. "
La dona va anar a dir al seu marit: "Un home de Déu va venir a mi; semblava un àngel de Déu, una mirada terrible. No li vaig preguntar d'on venia i no em va revelar el nom,
però ell em va dir: Heus concebut i tindreu un fill; ara no beu vi ni beguda embriagadora i no mengeu res impur, perquè el nen serà un natri de Déu des de l’úter fins al dia de la seva mort ».
Aleshores la dona va donar a llum un fill que va anomenar Samson. El noi va créixer i el Senyor el va beneir.
L’esperit del Senyor estava en ell.

Salmi 71(70),3-4a.5-6ab.16-17.
Sigui per mi un penya-segat de defensa,
baluard inaccessible,
perquè ets el meu refugi i la meva fortalesa.
Déu meu, salva'm de les mans dels malvats.

Tu ets, Senyor, la meva esperança,
la meva confiança des de la meva joventut.
Em vaig recolzar sobre el ventre,
del ventre de ma mare sou el meu suport.

Diré les meravelles del Senyor,
Recordaré que només tens raó.
M’has instruït, Déu meu, des de la meva joventut
i encara avui proclamo les vostres meravelles.

De l’evangeli de Jesucrist segons Lluc 1,5-25.
A l'època d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot anomenat Zacarías, de la classe d'Abia, i tenia a la seva dona un descendent d'Aaron que es deia Isabel.
Eren justos davant de Déu, mantenien irrepetibles totes les lleis i prescripcions del Senyor.
Però no van tenir fills, perquè Elizabeth era estèril i totes dues eren al cap dels anys.
Mentre Zacària va oficiar davant el Senyor en el seu torn de classe,
segons el costum del servei sacerdotal, era el seu destí entrar al temple per oferir l'encens.
Tota l’assemblea del poble resava fora a l’hora d’encens.
Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar d’encens.
Quan el va veure, Zacària va quedar preocupat i espantat.
Però l’àngel li va dir: «No tingueu por, Zacària, la vostra oració ha estat contestada i la vostra dona Isabel us donarà un fill, a qui anomenareu Joan.
Tindràs alegria i exaltació i molts es regocijaran en el seu naixement,
perquè serà gran davant el Senyor; no beurà vi ni begudes embriagadores, estarà ple d’Esperit Sant del ventre de la seva mare
i tornarà a portar molts fills d’Israel al Senyor, el seu Déu.
Caminarà davant seu amb l’esperit i la força d’Elies, per tornar els cors dels pares als fills i els rebels a la saviesa dels justos i preparar un poble ben disposat per al Senyor ».
Zacària va dir a l'àngel: "Com puc saber-ho?" Sóc vell i la meva dona ha avançat amb els anys ».
L’àngel respongué: “Sóc Gabriel que està davant de Déu i m’han enviat a fer-vos aquest feliç anunci.
I heus aquí, callareu i no podreu parlar fins al dia que passin aquestes coses, perquè no heu cregut en les meves paraules, que es compliran en el seu temps ».
Mentrestant, la gent esperava Zacharias i es meravellà amb la seva permanència al temple.
Quan va sortir al carrer i no va poder parlar amb ells, van comprendre que tenia una visió al temple. Va assentir cap a ells i va quedar en silenci.
Després dels dies del seu servei, va tornar a casa.
Després d'aquests dies, Elizabeth, la seva dona, va concebre i es va mantenir amagada durant cinc mesos i va dir:
«Aquí és el que el Senyor ha fet per mi, en els dies en què ha dignat per treure la meva vergonya entre els homes».

19 DE DESEMBRE

BEDICAT GUGLIELMO DI FENOGLIO

1065 - 1120

Nascut el 1065 a Garresio-Borgoratto, diòcesi de Mondovì, el beneït Guglielmo di Fenoglio, després d’un període d’ermita a Torre-Mondovì, es va traslladar a Casotto –sempre a la zona–, on van viure els solitaris a l’estil de San Bruno, fundador de la Cartoixans. Així fou entre els primers religiosos de la Certosa di Casotto. Va morir allà com a germà laic (és el patró dels cartoixans), cap al 1120. La tomba va ser immediatament una destinació per als pelegrins. Pius IX va confirmar el culte el 1860. Entre les aproximadament 100 representacions conegudes dels beneits (22 només a la Certosa di Pavia), una es refereix al llegendari "miracle de la mula". William hi és retratat amb una pota de l'animal a la mà. Amb ell es defensaria d’alguns dolents per després tornar-lo a enganxar al cos de l’equinat. (Avvenire)

ORACIÓ

O Déu, grandesa dels humils, que ens crida a servir-vos per regnar amb vosaltres, feu-nos caminar pel camí de la senzillesa evangèlica imitant el beneït Guillem, per arribar al regne promès als més petits. Pel nostre Senyor.