Evangeli i Sant del dia: 27 de desembre de 2019

Primera carta de sant Joan apòstol 1,1: 4-XNUMX.
Estimats, què va ser des del principi, què hem escoltat, què hem vist amb els ulls, què hem contemplat i què han tocat les nostres mans, és a dir, la Paraula de vida
(com que la vida s'ha fet visible, l'hem vista i d'això en donem testimoni i us anunciem la vida eterna, que era amb el Pare i que es va fer visible a nosaltres),
el que hem vist i escoltat, també us ho anunciem, perquè també vosaltres pugueu estar en comunió amb nosaltres. La nostra comunió és amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist.
Aquestes coses les escrivim perquè la nostra alegria sigui perfecta.

Salmi 97(96),1-2.5-6.11-12.
El Senyor regna, que la terra s’alegri,
totes les illes s’alegren.
Els núvols i les tenebres l’envolten,
la justícia i la llei són la base del seu tron.

Les muntanyes es fonen com cera davant el Senyor,
davant el Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Ha sorgit una llum per als justos,
alegria pels rectes de cor.
Alegrau-vos, justos, del Senyor,
donar gràcies al seu sant nom.

De l’evangeli de Jesucrist segons Joan 20,2-8.
L’endemà del dissabte, Maria de Magdala va córrer i es va dirigir a Simó Pere i a l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els va dir: “Van treure el Senyor de la tomba i no sabem on el van posar!”.
Simó Pere va sortir amb l’altre deixeble i van anar al sepulcre.
Tots dos corrien junts, però l’altre deixeble va córrer més ràpid que Pere i va ser el primer a arribar a la tomba.
Doblant-se, va veure els embenats a terra, però no va entrar.
Mentrestant, també va venir Simon Pere, seguint-lo i va entrar a la tomba i va veure els embenats a terra,
i el sudari, que se li havia posat al cap, no a terra amb embenats, sinó plegat en un lloc separat.
Llavors l’altre deixeble, que havia arribat primer a la tomba, també va entrar, i va veure i va creure.

27 DE DESEMBRE

SANT APOSTOL I JOAN EVANGELISTA

Bethsaida Julia, segle I - Efes, 104 ca.

Fill de Zebedeu, juntament amb el seu germà Jaume i Pere, va ser testimoni de la transfiguració i la passió del Senyor, de qui va rebre Maria com a mare al peu de la creu. En l’Evangeli i en altres escrits es demostra teòleg, que, considerat digne de contemplar la glòria de la Paraula encarnada, va anunciar el que veia amb els seus propis ulls. (Martirologia romana)

ORACIÓ

Per aquella puresa angelical, que sempre va formar el vostre caràcter, i va merèixer els privilegis més singulars, és a dir, de ser el deixeble estimat de Jesucrist, de descansar sobre el seu pit, de contemplar la seva glòria, de presenciar de prop les meravelles. més estupend, i finalment ser de la mateixa boca del Redemptor declarat fill i guardià de la seva divina Mare; obteniu per nosaltres, preguem, gloriós Sant Joan, la gràcia de guardar sempre gelosament la castedat adequada al nostre estat i d’evitar tot allò que pogués ofendre-la en el mínim, de merèixer les gràcies més distingides i, sobretot, la protecció de la Santíssima Verge. Maria, que és el dipòsit més segur de perseverança en la felicitat bona i eterna.

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant tal com era al principi, ara i per sempre, per sempre. Amén.