Evangeli i Sant del dia: 8 de gener de 2020

Primera carta de sant Joan apòstol 4,7: 10-XNUMX.
Estimats amics, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor prové de Déu: qui estima és engendrat per Déu i coneix Déu.
Qui no estima no ha conegut Déu, perquè Déu és amor.
En això es va manifestar l'amor de Déu per nosaltres: Déu va enviar al món el seu Fill únic, perquè tinguéssim la vida per a ell.
En això rau l’amor: no nosaltres hem estimat Déu, sinó qui ens ha estimat i ha enviat el seu Fill víctima de l’expiació dels nostres pecats.

Salmi 72(71),2.3-4ab.7-8.
Déu faci el teu judici al rei,
la vostra rectitud pel fill del rei;
Recupera la teva gent amb justícia
i els teus pobres amb rectitud.

Les muntanyes aporten pau a la gent
i els turons la justícia.
A la desgraciada del seu poble li farà justícia,
salvarà els fills dels pobres.

En els seus dies florirà la justícia i abundarà la pau,
fins que s’apaga la lluna.
I dominarà de mar a mar,
des del riu fins als extrems de la terra.

De l’evangeli de Jesucrist segons Marc 6,34-44.
En aquell moment, Jesús va veure una gran multitud i el van commoure, perquè eren com ovelles sense pastor, i va començar a ensenyar-los moltes coses.
Quan es feia tard, els deixebles se li van acostar dient-li: «Aquest lloc és solitari i ara és tard;
per tant, deixeu-los perquè, passant pel camp i els pobles veïns, puguin comprar-se menjar ».
Però ell va respondre: "Els alimentes tu mateix". Li van dir: "Anem a comprar dos-cents denaris de pa i els hi donem alguna cosa per menjar?"
Però ell els digué: "Quants pans teniu?" Vés a veure ». I comprovat, van informar: "Cinc pans i dos peixos".
Aleshores els va ordenar que s’asseguessin tots en grups sobre l’herba verda.
I tots es van asseure en grups i grups de cent cinquanta.
Va agafar els cinc pans i els dos peixos, va alçar els ulls al cel, va pronunciar la benedicció, va trencar els pans i els va donar als deixebles perquè els repartissin; i va dividir els dos peixos entre tots.
Tots van menjar i van quedar satisfets,
i es van endur dotze cistelles plenes de trossos de pa i també de peix.
Els que menjaven els pans eren cinc mil homes.

08 DE GENER

SAN LORENZO GIUSTINIANI

Venècia, juliol de 1381 - 8 de gener de 1456

Lorenzo Giustiniani va ser el primer patriarca de Venècia, on va néixer l'1 de juliol de 1381. De família molt noble, el seu pare va morir i va ser educat per la seva mare, que va quedar vídua als 24 anys amb cinc fills. Als 19 anys, amb l'ajut d'un oncle matern, va ingressar als cànons seculars agustins de S. Giorgio a Alga. Ordenat sacerdot (probablement el 1405), Lorenzo va ser elegit prior de diverses comunitats de la congregació. Als 38 anys va començar la seva tasca com a escriptor. El 1433 Eugeni IV el va nomenar bisbe de Castello. Va obrir un seminari per a clergues pobres; va cridar un sínode que donava una forma orgànica a les seves iniciatives apostòliques; va fer florir de nou els monestirs femenins; prestava especial atenció als pobres. També tenia dons sobrenaturals especials (profecies, discerniment de l’esperit i miracles). Quan Niccolò V, que va succeir Eugeni IV, va suprimir la seu patriarcal de Grado i el títol episcopal de Castello traslladant la seu a Venècia, va nomenar Lorenzo com a primer patriarca. El sant va morir el matí del 8 de gener de 1456. El seu cos va estar exposat a la veneració dels fidels durant 67 dies. Fou canonitzat el 1690.

ORACIÓ

Oh Déu, principi de totes les coses, que ens dóna l’alegria de celebrar la gloriosa memòria de San Lorenzo Giustiniani, primer patriarca de Venècia, mireu la nostra Església que va guiar amb la paraula i l’exemple; i, mitjançant la seva intercessió, experimentem la dolçor del vostre amor. Per al nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que és Déu, que viu i regna amb Vós, en la unitat de l’Esperit Sant, per als segles dels segles.