Veniu de més enllà: «Tot existeix! ...» un somni important

«El 29 de juliol de 1987, les tres germanes [monges] vam anar a visitar la nostra germana Claudia, resident a Paoloni-Picoli, municipi de Santa Paolina (Avellino). L'endemà vam visitar la vídua de vuitanta anys d'Albino Gnerre i els seus fills. Un d'aquests, aturant-se amb el nostre germà pare Beniamino, li va explicar un somni molt important...

«El 29 de juliol de 1987, les tres germanes [monges] vam anar a visitar la nostra germana Claudia, resident a Paoloni-Picoli, municipi de Santa Paolina (Avellino). L'endemà vam visitar la vídua de vuitanta anys d'Albino Gnerre i els seus fills. Un d'aquests, aturant-se amb el nostre germà pare Beniamino, li va explicar un somni molt important [...]. Aquest jove no creia en el més enllà (és a dir, en les veritats dels Novissimi: Judici, Infern, Paradís). Segons ell, la vida de l'home és com la d'un animal, acaba amb la mort. Però un veí amic seu, Raffaele Paladino, que havia mort recentment, li va venir en somni. […] Encara en el somni li va preguntar: – Estàs mort... digues-me si realment existeix alguna cosa de l'altre món, perquè no crec en res i blasfemo...
El difunt va respondre:
– Fa mal, t'ho has de creure: existeixen el Paradís, el Purgatori, l'Infern, l'Eternitat... – I va continuar repetint: – Tot existeix! Existeix! Existeix! I per confirmar que el que dic és cert, us dono aquests números que jugareu al volant del Nàpols.
El jove es va despertar i va escriure: 17, 48, 90, i va posar el paper en una butxaca del pit, prop d'una imatge de la Mare de Déu de Montevergine, oblidada durant qui sap quant de temps. De tant en tant el paper amb els números sortia de la seva butxaca. Finalment va tocar aquells números que el mort li havia dit. Al cap d'uns dies el diari va publicar els esmentats números. El jove va guanyar una suma decent. El somni s'havia fet realitat. A partir d'aquell moment ja no va blasfemar i es va convertir en un creient practicant".