Vicka de Medjugorje: la Mare de Déu va aparèixer a la rectoria de l'Església

Janko: Vicka, si recordes, ja hem parlat de dues o tres vegades en què la Mare de Déu va aparèixer a la rectoria.
Vicka: Sí, n'hem parlat.
Janko: No estàvem realment d'acord. Volem aclarir-ho tot ara?
Vicka: Sí, si podem.
Janko: D'acord. Primer de tot intenta recordar això: saps millor que jo que al principi et van crear dificultats, no et van permetre anar a Podbrdo a trobar-te amb la Mare de Déu.
Vicka: Ho sé millor que tu.
Janko: D'acord. M'agradaria que recordes aquell dia en què, després de les primeres aparicions, just abans del moment de l'aparició, la policia va venir a buscar-te. La Maria em va dir que va ser avisada per una de les seves germanes, que després també va avisar a tots vosaltres, dient-vos que us amagueu a algun lloc.
Vicka: ho recordo; ens vam reunir de pressa i vam fugir del país.
Janko: Per què vas fugir? Potser no et farien res.
Vicka: Ja saps, estimat pare, el que diuen: qui es va cremar una vegada... Vam tenir por i vam fugir.
Janko: On has anat?
Vicka: No sabíem on refugiar-nos. Vam anar a l'església a amagar-nos. Vam arribar-hi per camps i vinyes, sense veure's. Vam arribar a l'església, però estava tancada.
Janko: I què?
Vicka: Vam pensar: Déu meu, on anar? Per sort hi havia un frare a l'església; estava resant. Més tard ens va explicar que a l'església va sentir una veu que li deia: Vés a salvar els nois! Va obrir la porta i va sortir. De seguida el vam envoltar com uns pollets i li vam demanar que s'amagués a l'església. (Era el pare Jozo, el rector, fins aleshores s'hi va oposar. A partir d'aquell moment es va fer favorable).
Janko: Què passa amb ell?
Vicka: Ens va portar a la rectoria. Ens va fer entrar a una cambra petita, la de Fra 'Veselko, ens va tancar i va sortir.
Janko: I tu?
Vicka: Ens vam reunir una mica. Llavors aquell capellà va tornar a nosaltres amb dues monges. Ens van consolar dient-nos que no tinguéssim por.
Janko: Aleshores?
Vicka: Hem començat a pregar; uns instants després la Mare de Déu va venir entre nosaltres. Ella estava molt contenta. Va resar i cantar amb nosaltres; ens va dir que no tinguéssim por de res i que ens resistiríem a tot. Ens va saludar i va marxar.
Janko: Et vas sentir millor?
Vicka: Definitivament millor. Encara estàvem preocupats; si ens trobessin, què ens farien?
Janko: Llavors se't va aparèixer la Mare de Déu?
Vicka: Ja t'ho vaig dir.
Janko: I la gent, pobreta, què feien?
Vicka: Què podria fer? La gent també pregava. Tots estaven preocupats; es deia que ens havien endut i ens havien posat a la presó. Tot estava dit; saps com és la gent, diuen tot el que els passa pel cap.
Janko: La Mare de Déu se't va aparèixer altres vegades en aquell lloc?
Vicka: Sí, diverses vegades.
Janko: Quan vas arribar a casa?
Vicka: Quan es va fer fosc, cap a les 22h.
Janko: Has conegut algú pel carrer? La gent o la policia.
Vicka: Cap. No hem tornat per carretera, sinó pel camp.
Janko: Quan vas arribar a casa, què t'han dit els teus pares?
Vicka: Ja saps com és; estaven preocupats. Després ho vam explicar tot.
Janko: D'acord. Com és que una vegada vas afirmar amb tossuda que la Mare de Déu no s'hi va aparèixer mai a la rectoria i que no hi apareixerà mai?
Vicka: Sóc així: penso en una cosa i m'oblido de la resta. La Mare de Déu ens va dir una vegada que no apareixeria mai en una habitació determinada. Una vegada vam començar a resar allà mateix, esperant que vingués. En canvi, res. Vam resar, vam resar i ella no va venir. De nou vam començar a pregar, i res. [Els micròfons espia s'havien amagat a aquella habitació]. Tan?
Vicka: Així que vam anar a l'habitació on apareix ara. Vam començar a pregar...
Janko: I la Madonna no va venir?
Vicka: Espera una mica. Va venir de seguida, tan bon punt vam començar a resar.
Janko: T'ha dit alguna cosa?
Vicka: Ens va dir per què no va venir a aquella habitació i que no hi vindrà mai.
Janko: Li has preguntat per què?
Vicka: És clar que li hem preguntat!
Janko: Què passa amb tu?
Vicka: Ens va explicar les seves raons. Què més havia de fer?
Janko: També podem saber aquests motius?
Vicka: Els coneixes; T'ho vaig dir. Així que deixem-ho en pau.
Janko: D'acord. L'important és que ens entenem. Així podem concloure que la Mare de Déu també va aparèixer a la rectoria.
Vicka: Sí, t'ho vaig dir, encara que això no sigui tot. A principis de 1982 va aparèixer moltes vegades a la rectoria abans de traslladar-se a l'església. De vegades, en aquell període, també apareixia al refectori.
Janko: Per què exactament al refetor?
Vicka: Aquí. Un cop en aquell període un dels editors de GIas Koncila va estar amb nosaltres. ["La Voce del Concilio", que s'imprimeix a Zagreb, és el diari catòlic més estès a Iugoslàvia]. Allà vam parlar amb ell. En el moment de l'aparició ens va demanar que ens aturem a pregar.
Janko: I tu?
Vicka: Vam començar a pregar i va venir la Mare de Déu.
Janko: Què vas fer llavors?
Vicka: Com sempre. Vam resar, vam cantar, li vam demanar algunes coses.
Janko: I què estava fent el periodista editorial?
Vicka: No ho sé; Crec que va pregar.
Janko: Va acabar així?
Vicka: Sí, per aquella nit. Però el mateix es va repetir durant tres vespres més.
Janko: La Mare de Déu sempre venia?
Vicka: Cada nit. Aquell editor ens va posar a prova una vegada.
Janko: De què es tractava, si no és un secret? Sense secrets. Ens va dir que intentéssim si veiem la Mare de Déu amb els ulls tancats.
Janko: I tu?
Vicka: Ho vaig provar perquè també m'interessava saber-ho. Va ser el mateix: vaig veure igualment la Madonna.
Janko: M'alegro que ho recordis. Tenia moltes ganes de preguntar-te.
Vicka: Jo també valgo alguna cosa...
Janko: Gràcies. Saps moltes coses. Així que també ho vam deixar clar.