Estem vius, ens n’adonem? .... per Viviana Rispoli (ermità)

Quan prego a la vetlla del matí i del vespre, entre les moltes paraules dels salms i les pregàries, recito: "La vostra misericòrdia ens ha conduït fins a aquesta hora", el meu esperit té com a emoció una emoció de gratitud que testimonia la meva cor i reconeix a Déu que viure, estar viu, no és el meu dret, no és una cosa que es doni per fet, ni tan sols una cosa que jo volia o mereixia, sinó un regal impagable molt gran que he rebut i que he estat aquí des de llavors. Acompanyat de Déu, una gran oportunitat que se’ns ha donat però que se’ns pot treure en qualsevol moment i, per tant, s’ha de viure al màxim. Preciositat d'un temps que no torna, preciositat d'un temps que és ara, tot el que cal invertir per estimar, viure en la veritat del que som "fills de Déu, per tant" de la preciositat d'un temps que ens crida a tornar a nosaltres mateixos per decidiu canviar les coses que no són correctes, decidiu que la nostra vida, aquest do nostre, ha de ser cada vegada més un regal a Déu que ens l’ha donat, un regal per als germans que ens posen al costat o ens fa conèixer per casualitat. Ajudeu-nos el nostre Déu a viure en acció de gràcies per la nostra vida i per a tot, ajudeu-nos a no malgastar el meravellós talent que és el temps que heu decidit per a cadascun de nosaltres en aquesta terra. Quantes coses ens deixaríem escapar si sabéssim que teníem poc temps, quantes enuig, quantes afirmacions humanes fins i tot justes però que no serveixen per a la causa de Déu, quant evitaríem el temps perdut en tonteries, en queixes, en ociositat, en coses que per al Regne del cel no ens fan acumular res, sinó que ens ho roben. No, amb el vostre Senyor de Gràcia i amb l’obediència a la vostra Paraula serem nosaltres els que robarem el paradís i farem d’aquesta nostra vida un miracle del vostre amor.